Arxiu d'etiquetes: coses de llengua

Albert Jané: ‘S’ha de desfer el vell tòpic fals que el català correcte és artificiós’

Diu que no va ser gaire precoç, que va anar fent, de mica en mica, però qui ho diria, veient la vastíssima obra que signa, entre llibres de gramàtica i divulgació lingüística, traduccions i adaptacions de narrativa popular infantil i juvenil i d’historietes gràfiques, poesia, dietaris… Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) és qui ha fet parlar en català personatges de còmic que formen part de la infantesa de moltes generacions, com els Barrufets. ‘El meu model de llengua és el de Cavall Fort‘, ens diu en aquesta entrevista. Activista lingüístic, admet que la globalització va contra el català, però defensa ‘l’optimisme com a estratègia, per principis’. Lúcid i contundent, també insisteix que el català no és pas difícil, que aquesta és la fal·làcia que fan anar els qui no l’han volgut aprendre. Despenja el telèfon i comencem.

Podeu llegir l’entrevista a VilaWeb, publicada el 6 de juny.

Jon Landaburu o com endinsar-se en el pensament dels pobles per mitjà de la llengua

‘És una persona que pots admirar sense por d’acabar decebut.’ Així presentava Carme Junyent el lingüista Jon Landaburu en la conversa que van tenir dimarts al vespre en una de les sales del magnificent Palau de Baró de Quadras que és la casa de l’Institut Ramon Llull. I la cronista, sense els anys de coneixença mútua dels ponents, diria que Landaburu és una persona que pots escoltar sense por d’acabar avorrit ni cansat. Aquest home de cabells blancs, ulls clars i bigoti ben retallat, que arrossega fonemes del francès de la infantesa i que parla castellà amb accent de Colòmbia, l’hauríem escoltat tota la nit, explicant anècdotes d’una vida dedicada a l’estudi de llengües indígenes. Continua llegint

Correctors i escriptors: les cinc regles de Botsford

Una nit d’agost, abans que ens caigués gairebé a sobre el ventilador del sostre del bar, uns quants xerràvem de la feina, per variar, de l’escriptura dels periodistes i el paper dels correctors. I l’Eli em va recomanar un article sobre l’edició de textos que havia llegit en un bloc: ‘Com s’edita un text: les cinc regles de Botsford.’ Vaig guardar l’enllaç per a l’endemà al matí, que no eren hores. Havent-lo llegit, em va venir de gust de traduir-lo al català i publicar-lo, perquè l’havia trobat molt bo. Vaig començar a obrir pestanyes amb el botó dret i vaig anar esbrinant unes quantes coses sobre Gardner Botsford. He trobat aquell fragment original a Google Books i he vist que les cinc regles d’or de Botsford han estat reproduïdes ara i adés en blocs i articles. Però com que no les he trobades enlloc en català, heus-les aquí. Continua llegint

Pau Vidal: ‘Durant trenta anys no hem dit la veritat sobre la immersió lingüística’

Pau Vidal. Fotografia: Bi Bi Oye - Núvol.

Pau Vidal. Fotografia: Bi Bi Oye – Núvol.

‘El català no s’està morint, l’estem matant. L’està matant la fal·làcia oficial segons la qual aquí no hi ha conflicte lingüístic.’ Amb aquesta contundència parla el filòleg Pau Vidal en l’últim llibre, amb un títol també prou rotund i provocador: ‘El bilingüisme mata’ (Pòrtic). Hi parla de la contaminació lingüística, sobretot al Principat, que fa que el català vagi perdent genuïnitat i diluint-se. ‘El català no es morirà per falta de parlants, sinó de català’, alerta Vidal, que diu que ens podem arribar a trobar amb la paradoxa que els catalans tinguem estat i no tinguem llengua. De tot això tracta aquesta entrevista, on Pau Vidal tomba mites sobre la immersió lingüística i diu que l’hem santificada. ‘Val més dir la veritat.’

[Entrevista al filòleg, que publica ‘El bilingüisme mata’. VilaWeb, 28.01.2015]