Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

3 de setembre de 2023
0 comentaris

Carme Junyent, com Joan Solà: entre el panegíric pòstum i el rebuig quotidià

Avui s’ha conegut la trista nova de la mort de Carme Junyent i Figueras (1955-2023) A l’hora de les mostres de dol es barregen les lloances hipòcrites dels qui ignoren diàriament el seu mestratge amb el plany dels qui se’n senten de veritat per la pèrdua que representa per la defensa de la llengua i el país. Només cal repassar què diuen a Vilaweb uns i altres.

Aqueixa situació aparentment paradoxal em recorda la ja viscuda arran del traspàs d’un altre lingüista eminent, Joan Solà i Cortassa (1940-2010), homenatjat en vida i en presència seva pel Parlament de Catalunya, (presidit, ni més ni menys, que per un personatge com Ernest Benach), davant el qual hi va fer una defensa contundent de la defensa de la llengua catalana, que tretze anys després ja podem veure quin cas n’han fet molts dels qui allavòrens el van aplaudir.

Els panegírics pòstums a personalitats amb autoritat moral per la seva catalanitat són, generalment, ocasionals i efímers, (cas d’Heribert Barrera, per exemple), en contrats amb la memòria permanentment edulcorada d’individus malèfics pel nostre poble com Juan Antonio Samaranch o Jordi Solé Tura. L’elogi puntual a Joan Solà i, ara em temo que també a Carme Junyent, hauria de fer notar el rebuig quotidià dels arguments que defensaven en vida: posem per cas, els fanàtics pretoriants del desdoblament recapacitaran i seguiran el seu parer: ‘Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení’”, em pregunto ?

Post Scriptum, 4 de setembre del 2023.

Les paraules d’homenatge de Carles Castellanos a Carme Junyent reflecteixen el sentiment de molts patriotes silents i persistents, que troben en la seva manera de servir al país la forma d’expressar les seves conviccions: “La Carme Junyent, la força de la intel·ligència“.

“Jo no puc parlar verament de la Carme Junyent. Hi ha moltes altres persones que la van poder tractar més assíduament i que en poden explicar moltes més coses. Jo només puc dir com m’ha impactat la seva vida i la seva mort. Hi vaig entrar en contacte quan, als anys noranta, jo estava engrescat donant suport al coneixement i l’estudi de la llengua amaziga a casa nostra una col·laboració que ha donat lloc a un important nombre de publicacions i a la formació de nombroses persones. Sempre vaig trobar el seu suport: em va ajudar en la publicació de la meva tesi doctoral (Llengua, dialectes i estandardització) que va voler prologar, i sempre va estimular els col·laboradors perquè les tasques tiressin endavant.

Més recentment ha escrit el pròleg d’un altre llibre meu: Llengua viva; i només ha tingut amb mi paraules d’estímul i encoratjament. La Carme és una persona molt intel·ligent, tan intel·ligent que ha convertit la seva vida en ajut permanent, posant sempre al davant la veritat, combatent la ignorància i la hipocresia. La seva capacitat intel·lectual sempre s’ha traduït en acció a favor de les llengües del món i especialment en una defensa aferrissada de la nostra llengua.

Molts dels que ara envien paraules edulcorades plenes d’hipocresia haurien de callar. Per respecte. No ha estat mai una investigadora pedant, llunyana i insensible, com molts falsos intel·lectuals sense suc ni bruc del nostre entorn. Jo la recordo com la viva imatge de la intel·ligència feta força col·lectiva. La seva tasca perdurarà entre nosaltres”.

Post Scriptum, 7 de setembre del 2023.

Aqueix capteniment honest i coherent contrasta amb la befa que n’han fet les (trans)feministes per la seva oposició al llenguatge “inclusiu”. Haurien de llegir el llibre  “Le Sexe et la Langue”, del professor de lingüistica Jean Szlamowicz on hi analitza els “ressorts idéologiques de l’écriture inclusive. Fa quatre dies era entrevistat a Le Figaro. «Narcissisme idéologique et mysticisme illuminé»: les logiques à l’œuvre derrière l’écriture inclusive“. En el mateix sentit, Josep Sala i Cullell retrata avui a Vilaweb: “La gent que insultava Carme Junyent”.

Post Scriptum, 12 de setembre del 2023.

Ahir, Vilaweb va publicar “L’últim adeu de Carme Junyent (a Masquefa i amb veu de Marta Vives)“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!