Brussel·les
Dies una miqueta atrafegats a Brussel·les. Fred i pluja, com era d’esperar.
Dilluns el president Barroso ens va rebre, una mica de forma improvisada, a un grupet de periodistes. No l’havia vist mai en directe i he de reconèixer que, posicions polítiques a banda, em va sorprendre molt favorablement. Un gran domini de l’escena, una amabilitat a anys llums de Prodi i molta mà esquerra. Ha fe decorar la seua area a Berlaymont amb quadres de pintors portuguesos, procedents de l’apreciable Fundació Gulbenkian. Bons. Realment bons. Fins i tot ens va fer entrar al seu despatx privat per mostrar-nos els seus preferits i va al·ludir a la seua predilecció per Tàpies.
Tot i això el seu càrrec no té gran cosa a veure amb l’art i el cert és que no ho té fàcil políticament. Però em fa la impressió que aquest home podria crear al seu voltant un cert consens o fins i tot un liderat públic consistent. Si el deixen moure’s i no el tanquen, entre tots, dins el renovat Berlaymont. Em diuen, però, que és massa presidencialista. I això a la Comissió mai no ha estat una tendència positiva…