una entre tants

Encara estic paint el concert. No us passa, que després d’un concert, una pel·lícula o una obra de teatre en què heu gaudit molt i on hi ha hagut una gran barreja de sensacions, necessiteu un temps, després, per acabar d’assimilar allò que heu sentit?

Bé, a mi sí.

I no us passa que, a vegades, us desperteu cantant una cançó?

A mi també.

Fa
dos matins que em llevo cantant “Óleo de una mujer con sombrero”,
alhora que vaig digerint el magnífic concert de dimecres a la nit de
Silvio Rodríguez. Preveia que seria una nit inoblidable, i com saben
només uns quants privilegiats que em coneixen força, tinc una mena de
do per preveure certes coses [sí, sóc una mica vident. O és que a
vosaltres també us passa que imagineu coses que després acaben passant?
Doncs a mi sí], així que no vaig errar.

Més de dues hores
repassant un repertori en el què sóc incapaç de trobar una cançó que no
m’agradi. Un teatre ple a vessar de gent que anava fent peticions a
crits, que es va encetar els palmells de les mans aplaudint i, segur
que com jo, no oblidarà el concert mai a la vida.

La ressenya del concert, dimecres vinent a La Directa. Jo us deixo amb la cançó que em desperta des de fa dos matins [tinc problemes amb el goear, l’únic que puc fer és posar-vos l’enllaç]: http://www.goear.com/listenwin.php?v=bc95db6.

PS: Sóc conscient que la qualitat de la foto deixa molt a desitjar. No tinc una gran càmera i la distància de l’escenari i la llum no hi ajudaven gaire.