una entre tants

Jo vaig néixer als anys vuitanta, així que de la música d’aleshores, poc en sabia, i de la “movida madrilenya”, encara menys. A Antonio Vega el vaig descobrir a la universitat, quan un company de Dret em va passar un dels seus discos en solitari (que per cert, ha desaparegut; a qui li vaig deixar?). Em va agradar la seva veu, les lletres tristes i lluitadores de les cançons… Quan avui he sentit que s’havia mort, m’ha vingut al cap aquesta cançó: