una entre tants

Hauríem de poder passejar junts per la Rambla, avui.

[…]

I

Hauríem de poder passejar junts per la Rambla, avui. Queixar-nos de la calor i de la gentada, mentre avancem a pas de tortuga agafats de la mà (o no), mirant les parades. I dinar plegats, regalar-nos els llibres, i passar la tarda a la parada, venent material, intercanviant llibres, i fent petar la xerrada.  

Però les cricumstàncies són les que són. Ja ens ho vam fer venir bé ahir per avançar-nos el nostre Sant Jordi.

II

Gràcies a la meva pedanteria (que tampoc n’hi ha per tant!), m’he guanyat que em regalin el nou DIEC. I ja tinc una queixa! Vaig anar a buscar ‘pèlag’, una paraula genuïnament penedesenca que vol dir ‘toll d’aigua’. Volia comprovar que sortia. Doncs bé, segons el nou Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, ‘pèlag’ vol dir: Mar. Serà a Bartsalona això…

III

M’he llevat justeta de temps, després de fer mitja hora el ronso pel llit. Ahir em vaig quedar mirant la pel·lícula de tv3 fins que es va acabar (em va deixar un nus a l’estómac i una plorera…), i després em vaig ficar al llit a llegir un parell de contes del Monzó, ni que fos per treure’m el regust amarg de la pel·lícula. El que deia, aquest matí he anat corrents pel pis, i just quan anava a marxar m’he recordat. L’estelada! Ja està al balcó, fent companyia a la del balcó del davant.

IV

Hauríem de poder ramblejar (segons el nou DIEC) junts, avui. Ens separen 50 quilòmetres. No res, una hora de tren, mitja de cotxe. Però la feina és la feina! Així que avui m’he de conformar a estimar-te en la distància. I ho crido als quatre vents (perquè em sentis des d’on ets):

Que t’estimo, que t’estime, que t’estim.