una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Persianes abaixades (2)

Deixa un comentari

2. Codis aplicables i principis afectats

Aquest treball vol
fer una petita anàlisi dels drets afectats en el cas que ens ocupa. No pretén
tractar el periodisme des d?un punt de vista ètic (tot i que seria el més
normal, tenint en compte l?assignatura) sinó des de la visió del Dret.
Tanmateix, n?estic convençuda, el rerefons no deixa de ser una qüestió ètica.
Ho veurem.

 

Estem davant d?un
suposat delicte, de manera que la principal llei aplicable és el Codi Penal, i
la corresponent Llei d?Enjudiciament Criminal. En concret, els articles
relacionats amb el cas, els al·legats per Garzón i els al·legats per la
defensa, són els següents:

Art. 127.1 CP: Tota pena que s?imposi per
un delicte o falta dolosos comportarà la pèrdua dels efectes que d?ells
provinguin i dels béns, mitjans o instruments amb què s?hagi preparat o
executat, Aixa com els guanys provinents del delicte o falta [?]. Tots seran
decomissats [?].

Art. 129 CP: El jutge o tribunal, en els
supòsits previstos en aquest Codi, i sens perjudici d?allò establert en
l?article 31 del mateix, […] podrà imposar, motivadament, les següents
conseqüències:

a. Clausura de l?empresa, els
seus locals o establiments, amb caràcter temporal o definitiu. La clausura
temporal no podrà excedir de cinc anys.

b. Dissolució de la societat,
associació o fundació.

c. Suspensió de les activitats
de la societat […] per un període màxim de cinc anys.

[…]

2. La clausura temporal prevista en el subapartat a) i la suspensió
assenyalada en el subapartat c) de l?apartat anterior, podran ser acordades pel
Jutge Instructor també durant la tramitació de la causa.

3. Les conseqüències accessòries previstes en aquest article estaran
orientades a prevenir la continuïtat en l?activitat delictiva i els efectes de
la mateixa.

Art. 515 CP: Són punibles les
associacions il·lícites, tenint tal consideració:

1) les que tinguin per objecte cometre algun delicte o, després de
constituïdes, promoguin la seva comissió, així com les que tinguin per objecte
cometre o promoure la comissió de faltes de forma organitzada, coordinada i
reiterada.

2) les bandes armades, organitzacions o grups terroristes.

3) les que, tot i tenir per objecte un fi lícit, emprin mitjans
violents o d?alteració o control de la personalitat per a la seva consecució.

4) les organitzacions de caràcter paramilitar.

5) les que promoguin la discriminació, l?odi o la violència contra
persones, grups o associacions per raó de la seva ideologia, religió o
creences, la pertinença dels seus membres o d?algun d?ells a una ètnia, raça o
nació, el seu sexe, orientació sexual, situació familiar, malaltia o
minusvalia, o ho incitin.

Art. 516.2 CP: En els casos previstos en el
número 2) de l?article anterior, s?imposaran les següents penes: als integrants
de les esmentades organitzacions, la de presó de sis a dotze anys, i la
inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un temps de sis a
catorze anys.

Art. 520 CP: Els Jutges o Tribunals, en
els supòsits previstos en l?art. 515, acordaran la dissolució de l?associació
il·lícita i, en el seu cas, qualsevol altra de les conseqüències accessòries de
l?article 129 d?aquest Codi.

Si hi ha un precepte
que ha estat al·legat i reivindicat en contra de les mesures cautelars, aquesta
ha estat l?article 20 de la Constitució Espanyola, que preveu la llibertat
d?expressió i la d?informació dins el seu títol de drets fonamentals. Recordem
que aquests drets, per la seva naturalesa, tenen una protecció especial que els
fa prevaldre per sobre d?altres.

Art 20 CE:

1. Es reconeixen i protegeixen els drets:

a. a expressar i difondre
lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l?escrit o
qualsevol altre mitjà de reproducció.

[…]

d. a comunicar o rebre
lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió […].

2. L?exercici d?aquests drets no pot restringir-se mitjançant cap tipus
de censura prèvia.

4. Aquestes llibertats tenen el seu límit en el respecte als drets
reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupen
i, especialment, en el dret a l?honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a
la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i
altres mitjans d?informació en virtut de resolució judicial.

Art. 55.1 CE: Els drets reconeguts en els
articles […] 20, apartats 1 a)
i d) […] podran ser suspesos quan s?acordi la declaració de l?estat
d?excepció o de setge en els termes previstos en la Constitució.

Però a banda de les normes
legals, també és important tenir en compte la doctrina del Tribunal
Constitucional. En aquest sentit, diversos advocats i juristes van referir-se a
la STC 199/1987
de 16 de desembre, que declarava inconstitucional l?article 21 de la Llei Antiterrorista.
Aquest precepte permetia al jutge clausurar un mitjà de comunicació quan així
ho sol·licitava el Ministeri Fiscal, en el cas que a través del mitjà s?hagués
comès algun dels delictes compresos en la Llei.
El Tribunal afirmava que ?una finalitat preventiva no
justifica una restricció tan radical de les llibertats d?expressió i
d?informació? i va sentenciar que ?(el tancament preventiu) resulta contrari a
l?art. 20 de la
Constitució i ha de ser declarat inconstitucional?.

Veiem, doncs, que el
principi de llibertat queda flagrantment afectat: la llibertat d?expressió i la
llibertat d?informació són drets fonamentals, l?espina dorsal del periodisme, i
han de prevaler per sobre d?altres drets. L?article 20 CE que acabem de veure
especifica quins són els seus únics límits.

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació el 21 de febrer de 2007 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.