una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Al replà de l’escala [Quatre]

Deixa un comentari

Recordo una matinada que em vaig despertar per culpa del mal d’ovaris. Vaig anar cap al lavabo, vaig obrir la farmaciola per agafar una pastilla i me’n vaig anar cap a la cuina a buscar un got d’aigua. La finestra és translúcida, dóna a un pati de llums. A l’altra banda, el llum de la cuina del davant era encès. Sí, a aquelles hores…

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Al replà de l'escala el 29 de febrer de 2012 per Bel Zaballa

Al replà de l’escala [Tres]

Deixa un comentari

Durant aquell temps em vaig sentir observada constantment. Quan arribava a casa, mentre feia girar la clau, sentia la seva mirada clavant-se al meu clatell a través de la porta de casa seva. I si ens sentia perquè sortíem de casa xerrant, obria la porta de seguida per saludar-nos i explicar-nos vés a saber quines històries.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Al replà de l'escala el 28 de febrer de 2012 per Bel Zaballa

Al replà de l’escala [Dos]

Deixa un comentari

Al principi em vaig pensar que es devia sentir sola. Que venia a veure’ns perquè volia una mica de companyia. No és que sentís compassió, només mirava d’entendre-la, potser per evitar d’emprenyar-me cada cop que veia a través de l’espiera aquella dona plantada davant de la porta de casa. A mi no m’han agradat mai les visites sense concertació prèvia, i el sol fet de sentir el timbre ja m’emprenya. Però quan el timbre sona insistentment no tens més remei que deixar estar el que feies i atansar-te a la porta. Durant unes setmanes el ritual era sempre el mateix, amb petites variacions.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Al replà de l'escala el 27 de febrer de 2012 per Bel Zaballa

Al replà de l’escala

Deixa un comentari

Al replà de l’escala hi ha una rascada a la paret i una taca seca al terra.
Perquè totes les vivències deixen un record o un altre.

U.

Em vaig trobar el senyor Joan donant voltes pel replà. S’havia deixat les claus de casa i esperava que arribés la seva muller. Entreu i espereu-vos dins de casa, li vaig oferir. No, no, vull ser aquí quan arribi aquella pècora. Els havia sentit cridar algun cop, però em va sorprendre sentir un home de vuitanta anys, i amb aquell posat tan fràgil, parlant d’aquella manera, amb cara de fàstic, de la dona amb qui vivia.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Al replà de l'escala el 26 de febrer de 2012 per Bel Zaballa

Aprenent-ne

Deixa un comentari
Aquest Nadal vaig demanar a ma mare si podia pujar a la Pobla unes agulles i llana perquè m’ensenyés a fer punt en les hores mortes entre àpats i jocs de Trivial i Verbàlia. Em va ensenyar a fer el punt del dret i del revés, i em va regalar les agulles perquè continués a casa. Ho havia deixat estar fins aquest cap de setmana, que m’hi he posat tota sola. Sense el seu ajut, la cosa està quedant força horrorosa. El tros que duc fet és ple de punts mal fets, forats, punts de més en una banda, punts de menys en una altra. Pel camí hi he deixat defectes, errors i imperfeccions. Però tot just acabo de començar i suposo que, amb la pràctica, anirà sortint cada cop millor. Que, com diria la C., la vida és això. Cagar-la de tant en tant i anar millorant. Mira, ara m’ha sortit una metàfora.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cau de llunes el 5 de febrer de 2012 per Bel Zaballa

Que mai no tingueu repòs

Deixa un comentari
‘Es evidente que el glorioso alzamiento popular del 18 de julio de 1936 fue uno de los más simpáticos movimientos político-sociales de que el mundo tiene memoria. Los observadores imparciales y el historiador objetivo han de reconocer que la mayor y la mejor parte del país fue la que se alzó, el 18 de julio, contra un Gobierno ilegal y corrompido, que preparaba la más siniestra de las revoluciones rojas desde el poder’. Manuel Fraga Iribarne, 1922-2012.’Fraga és la impunitat. […] Impunitat. El gran triomf dels feixistes espanyols’. Ho recorda avui Xavier Montanyà.

Així ha mort el ministre de Franco. Al llit, de vell, i amb les mans tacades de sang.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 16 de gener de 2012 per Bel Zaballa

Fumuts però apassionats

Deixa un comentari

La cosa està fumuda. Només cal fer un cop d’ull al mapa de mitjans catalans en perill que ha elaborat la periodista Txell Costa. Una quinzena es troben en situació crítica, amb acomiadaments múltiples i reducció de salaris, i deu ja han tancat la barraca. Tot just fa una setmana, acabaven les emissions de Ràdio Televisió de Mallorca, que deixava 117 treballadors sense feina i tota l’illa sense cap canal públic en català. Un centenar de treballadors que s’afegeixen als més de dos mil periodistes desocupats, el triple que fa tres anys.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació el 20 de desembre de 2011 per Bel Zaballa

[Storify] 25N Contra la violència masclista

Deixa un comentari
Perquè No és No i encara falta molt camí per recórrer. Les dades així ho exigeixen: 257 dones han estat assassinades als Països Catalans durant l’última dècada. Una de cada tres dones del món ha estat colpejada, obligada a mantenir relacions sexuals o maltractada. Més: El 26,6% de les dones de Catalunya ha estat objecte d’alguna agressió masclista greu al llarg de la seva vida.L’Institut Català de les Dones ho alertava l’altre dia: la violència masclista ha augmentat entre els adolescents. És una dada molt preocupant. Cal treballar molt, i el masclisme no desapareixerà mentre la societat continuï basant-se en una estructura patriarcal. La violència masclista té múltiples cares. Pagar sous més baixos per una mateixa feina, continuar mostrant les dones com a simples objectes sexuals o la reproducció d’estereotips femenins també són violència.

Qui t’estima et vol lliure. No et deixis trepitjar.

Un petit recull a Storify d’aquest 25N #StopViolènciaMasclista:

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 26 de novembre de 2011 per Bel Zaballa

Viatge amb tren amb Miren Etxezarreta

Deixa un comentari
Hem quedat al quiosc de davant de les escales que baixen al tren. Arribo esbufegant, i ella pateix per si fem tard. Avui [divendres] Miren Etxezarreta, catedràtica d’Economia aplicada de la UAB, és la ponent del curs sobre economia crítica per entendre la crisi que fa el Seminari Taifa a Vilafranca del Penedès, organitzat per l’Assemblea de Drets Socials. Les dues teníem previst d’agafar el mateix tren cap a Vila, així que quan li demano de fer-li una entrevista, proposa que aprofitem el viatge en tren, ja que després de la classe, haurà de tornar ràpid cap a Barcelona.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació el 13 de novembre de 2011 per Bel Zaballa

De ‘The big C’ a Johnny Cash passant per Leftover Cuties

Deixa un comentari

Segur que us passa, que busqueu alguna cosa per internet que us
interessa i mirant, mirant, allò us porta a buscar-ne una altra, fins
que al cap d’una estona teniu quinze pestanyes del navegador obertes, i
entre la primera i l’última no sembla que hi hagi d’haver cap relació. A
mi em passa cada dos per tres. Fa una estona que miro i escolto per
YouTube cançons de Johnny Cash. Hi he anat a parar perquè he buscat la
careta d’entrada d’una sèrie que estic mirant i que aprofito per
recomanar-vos: ‘The big C’, una comèdia sobre una dona d’uns quaranta
anys, interpretada per Laura Linney, a qui li han diagnosticat un
melanoma en fase terminal. (Sí, com a ‘Breaking bad’, però les dues
sèries no tenen res a veure). Si voleu una mica d’info, aquí, aquí i aquí en trobareu.
M’agrada molt la careta d’entrada. Així que he anat a buscar de qui era la cançó. Leftover Cuties.

Un grup de Califòrnia que fa, per simplificar-ho i recorrent a
etiquetes, jazz-pop vintage. La cançó completa es titula ‘Game called
life’.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 12 de novembre de 2011 per Bel Zaballa

La mort de Gaddafi als mitjans

Deixa un comentari

Les imatges de la mort de Muammar al-Gaddafi van donar la volta al món en qüestió d’hores. O menys. No hi havia les càmeres de televisió en el moment de la seva captura, però sí telèfons mòbil. Enregistrades per un dels rebels libis, no van trigar gaire a ser a la xarxa i a obrir els noticiaris de totes les cadenes. Unes imatges repugnants i colpidores que mostraven una part del poble de Líbia, després de mesos de guerra, acarnissant-se contra un dèspota que havia dirigit el país durant dècades.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació el 29 d'octubre de 2011 per Bel Zaballa

Armar-se de paciència

Deixa un comentari

“El periodisme requereix paciència. Sovint molta”. Ho va dir Bob Woodward, un dels periodistes del cas Watergate. Es referia, sobretot, al periodisme d’investigació (tot i que, com deia en Ramon Barnils, és que n’hi ha cap altre?) i a la necessitat no només de tenir paciència sinó de recórrer una vegada i una altra a les fonts, de contextualitzar, i de no tenir pressa. Segur que molts ho tenen present, però potser val la pena recordar-ho en l’era de les notícies fast-food. I vagi per endavant que qui escriu aquestes línies és la primera que sovint ho oblida o, pitjor encara, ho arracona a consciència tapant-se el nas.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació el 29 d'octubre de 2011 per Bel Zaballa

Descobertes poetikes

Deixa un comentari

Ahir vam passar pel recital ‘Quan la dignitat acampa a la plaça’, el primer dels actes de la ‘korrespondensia poetika 2011‘ que organitza l’eskamot kultural k poetika. A la plaça Doctor Bonet de Vilafranca, una desena de poetes van recitar versos relacionats amb la indignació i la dignitat, i com que la majoria eren desconeguts per mi, la d’ahir va ser una nit de descobertes poètiques poetikes. I em quedo amb una: Gemma Arimany.

Després de ‘googlejar-la’ una mica, podem explicar que és d’Olot, que va néixer el 1980 i que des del 2007 forma, amb Arnau Tintó, el duet Mecànica orgànica, amb què musiquen la seva poesia. Ha guanyat diversos premis, entre ells, el de Poesia Miquel Martí i Pol 2010 de Cerdanyola del Vallès, amb l’obra ‘Ulls a través’, editada pel servei de publicacions de la UAB.

Anhels‘ és un dels poemes que en forma part.

(Podeu llegir-lo i escoltar-lo)

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Cau de llunes el 16 d'octubre de 2011 per Bel Zaballa

Tertulians massa habituals

Deixa un comentari

Fa temps que vaig decidir deixar d’escoltar les tertúlies dels programes
matinals de televisió i de ràdio. No pas per manca d’interès en
l’actualitat sinó per manca de paciència. Perquè, com a
espectadora/oient, acostumen a posar-me dels nervis, i com a periodista,
encara m’indignen més.

Entenc que deu ser el format més pràctic i econòmic: disposar d’una
plantilla d’ics persones que van rodant durant la setmana pels platós i
estudis de ràdio. D’aquesta manera, cada dia tenen a punt quatre o cinc
persones per analitzar l’actualitat. D’acord, molt bé. I què?

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació el 14 de setembre de 2011 per Bel Zaballa