Maleïda inspiració nocturna
Deixa un comentariA les nits és quan té les idees més brillants. Quan ja és al llit, després d’haver llegit unes quantes pàgines del llibre de torn i haver-lo deixat sobre la tauleta de nit, quan ja s’ha arraulit entre els llençols, se li acut una frase esplèndida, o el vers perfecte per acabar aquell poema que té desat en un calaix, entre paperassa, o l’argument per a una novel·la.
Però mai té cap llibreta a mà. I és clar, fa molta mandra sortir del llit per anar a buscar un boli. I més ell, que no té calefacció i dorm en una llitera. Qualsevol abandona l’escalfor del nòrdic per creuar el dormitori! Aleshores confia en la seva fantàstica memòria i es concentra per retenir aquella idea tan meravellosa, i es tranquil·litza assegurant-se que l’endemà se’n recordarà perfectament de cada paraula. I s’adorm repetint, una vegada i una altra, l’ordre d’aquells mots celestials.
L’endemà, és clar, el primer que fa quan es lleva és anar al lavabo a rentar-se la cara i buidar la bufeta. Mentre esmorza se’n recorda que la nit anterior havia tingut una idea magnífica i, després de vestir-se, busca un llapis i un paper per apuntar-ho. Però res és com la nit abans. Esbossa idees, però la màgia s’ha perdut pel camí. No recorda la meitat del que s’havia promès recordar. O bé aquella idea que semblava tan bona no ho és tant. Si més no, ara ja no val res.
Aleshores agafa una llibreta i un llapis i els deixa a la tauleta de nit. Així, quan torni a tenir la idea que el catapultarà a la fama, podrà anotar-ho al moment sense sortir del llit.
El que no recorda és que quan torni a venir-li la inspiració nocturna, atansarà la mà a la tauleta i el llapis i el paper no hi seran. Els haurà canviat de lloc qualsevol dia, traient la pols. I, evidentment, li farà mandra aixecar-se del llit, amb el fred que farà, així que confiarà en la seva meravellosa memòria per recordar una d’aquestes idees que el convencen que serà l’autor del llibre més venut del proper Sant Jordi.