una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Deliciosa història gairebé universal

Deixa un comentari

És d’aquells llibres que, quan veus que queden poques pàgines, comences a llegir més a poc a poc, perquè no vols arribar al final. I l’assaboreixes al màxim, tot i ser conscient que l’última pàgina arribarà, més tard o més d’hora. L’avantatge d’aquest és que en qualsevol moment pots obrir-lo per qualsevol pàgina i rellegir un capítol.

‘Espejos’ és d’aquells llibres per tenir a la tauleta de nit, un recurs deliciós per a qualsevol moment. Amb ell, Eduardo Galeano fa un repàs a la història, des dels principis de la humanitat fins a l’última guerra a l’Iraq, passant per l’antiga Xina, els rituals indígenes i totes les aberracions que la gran Europa ha comès arreu del món. Això sí, ho fa des d’una mirada particular: la de centenars d’anònims que no van poder parlar mai. El llibre és format per muntanyes d’històries, la majoria d’elles documentades i algunes altres, llegendes que han passat de generació en generació. Com diu Galeano al principi del llibre: ‘Aquí no hay fuentes bibliográficas. No tuve más remedio que suprimirlas. A tiempo advertí que iban a ocupar más páginas que los casi seiscientos relatos de este libro’. Tot plegat, amb la delicadesa, la crítica, la senzillesa i la ironia d’un dels millors escriptors contemporanis.

Tan sols un exemple de centenars:
Guerras voraces

En 1975, el rey de Marruecos invadió la patria saharaui y expulsó a la mayoría de la población. El Sáhara es, ahora, la última colonia del África. Marruecos le niega el derecho de elegir su destino, y así confiesa que ha robado un país y que no tiene la menor intención de devolverlo.

Los saharauis, ‘los hijos de las nubes’, los perseguidores de la lluvia, están condenados a pena de angustia perpetua y de perpetua nostalgia. Las Naciones Unidas les han dado la razón, mil y una veces, pero la independencia es más esquiva que el agua del desierto.

Mil y una veces, también, las Naciones Unidas se han pronunciado contra la usurpación israelí de la patria palestina.

En 1948, la fundación del estado de Israel implicó la expulsión de ochocientos mil palestinos. Los palestinos desalojados se llevaron las llaves de sus casas, como habían hecho, siglos antes, los judíos que España echó. Los judíos nunca pudieron volver a España. Los palestinos nunca pudieron volver a Palestina.

Los que se quedaron fueron condenados a vivir humillados en territorios que las continuas invasiones van encogiendo cada día. Susan Abdallah, palestina, conoce la receta para fabricar un terrorista:

‘Despójelo de agua y comida.
Rodee su casa con armas de guerra.
Atáquelo por todos los medios y todas las horas, especialmente las noches.
Demuela su casa, arrase su tierra cultivada, mate a sus queridos, especialmente a los niños, o déjelos mutilados.
Felicitaciones: ha creado usted un ejército de hombres-bomba’.

Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres el 22 d'agost de 2008 per Bel Zaballa

  1. Pinta molt i molt bé, Bel!!! Me’l deixaràs? O em passaràs la referència, almenys? Les teves recomanacions bibliogràfiques semblen tenir bon resultat.

    Un petonàs, bonica! Ens veiem dimecres!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.