Cap a casa
Deixa un comentariHi ha una cançó del Feliu Ventura que em fa enyorar Vilafranca cada cop que l’escolto. D’acord, potser la millor ciutat del món és Xàtiva, però sens dubte la millor vila és la meva. I no admeto objeccions.
Foto: cap_a_casa.jpg. Feta aquesta tarda, tornant del bolo al Senglar.
Trepitjo tan poc el Penedès, que quan començo a olorar les vinyes se’m posa la pell de gallina. Tornant en tren de Barcelona, la primera mitja hora és àrida i plena de polígons, però mica en mica, apareix el verd, i l’aire torna a respirar…
L’ésser humà és més vegetal que no animal. El que passa és que n’hi ha molts que rebutgen tenir arrels. Ja s’ho faran. I les pàtries són com els cercles concèntrics que fa una pedra en caure sobre el toll, i el primer cercle, la primera pàtria, és la que volta aquell indret al que ens sentim vinculats, on han aprofundit les arrels humanes: uns carrers, unes orografies, siluetes de teulades i campanars sobre l’horitzó, el deix particular de l’idioma… No hi ha competència, doncs. Cadascú té la pròpia gassó, aquella terra que s’agafa a les arrels, la més pròxima.
Si véns per Xàtiva, hi tens gent amiga.
Toni Cucarella
PS. Coneixes algú de Barxeta?
jo quan fa uns dies que sòc fora de Vila, fins i tot tant sols un dia llarg, tinc una gran sensació de benestar quan per l’autopista m’apropo al Penedès, es un pel freak, però sempre baixo les finestres per embolcallar-me d’aire Penedesenc.
Un petò i fins aviat.
PD: per cert avui el Pol fa quatre anys.
Ens podies fer una critica/resum del vostre/teu pas pel Senglar amb l’estil de sintaxi tant personal que ho fas, posant d’exemple el concert del Feliu al Forat per tots aquells que no hi hem anat.