una entre tants

Cançó d’amor #398

‘Com anar al cel i tornar’, Els Pets

Dins d’un raig de sol
cent vuitanta-tres partícules de pols
fan l’amor

al mateix compàs
dels sorolls que, des del llit mig rebregat,
fa el teu nas.

[…]

Sota el cobrellit
s’endevina un dels teus pits
mentre l’altre apunta ferm cap al nord

just on hi ha la porta
on aquest babau t’escorta
i somia de dia
tornar-se un instant

en aire,
juganer com l’aire,
fent petons.

Aire,
dòcil però no gaire,
ressegint-te el cos.

Des de l’aspersor,
dos-cents quinze gotes ballen els acords
d’aquell so

que desafinat
va lliscant des dels teus llavis barrejat
amb sabó.

Damunt del didet
unes calces d’aneguets
jeuen xopes apuntant cap al sud

just a la finestra
on aquest babau s’entesta
en ser espia de dia
i tornar-se un instant

en aigua
transparent com l’aigua,
fent petons.

Aigua
tèbia però no gaire,
resseguint-te el cos.