Antònia Font, Cortázar i el misteri de l’amor
Deixa un comentariEm vaig despertar tard i les entrades feia dies que s’havien esgotat. Em vaig enfadar amb mi mateixa però, ves, què volies fer-hi ara ja! Fullejo les cròniques i crítiques del concert dels Antònia Font, ahir, al Liceu, i no els podrien deixar millor. No m’estranya. Alguns diran que “Coser i cantar” és una anada d’olla, però jo trobo que és un disc excel·lent. Només ells podrien fer una cosa així!
Havia de conformar-me a veure el concert a través d’internet, gràcies a ritmes.cat,
que l’oferia en directe. Però el cert és que el so no era gens bo i es
feia incòmode d’escoltar. Així que, finalment, vaig ressignar-me i em
vaig posar el CD per passar les penes…
Avui poso un tema que
Antònia Font no toca en directe (vaja, això crec; si més no, jo no l’he
escoltat mai en un concert). Es tracta de la cançó que tanca el
“Batiskafo Katiuskas” i que és una adaptació d’un fragment de
“62/Modelo para armar”, de Julio Cortázar: Tonto.
Per cert, m’estic llegint el llibre de l’Oliver, “El misteri de l’amor”
i és bo-nís-sim!! Aquest home és un geni. Fixa’t que em vaig quedar
enganxada només amb la citació prèvia al començament de la novel·la…
Ja en faré la ressenya, però tot i no portar ni la meitat del llibre
llegit, el recomano sense por a equivocar-me.
“tranquilos, vengo del futuro para traeros algo mejor”
Avui, el meu amor m’ha regalat una cançó dels Antònia Font. Deuen estar enllaçats amb canvis de temps i amb sentiments per esclatar, i amb les pluges suggegerents de la nit.