Reescric tot el que he escrit
Deixa un comentariRellegeixes fragments desats sota un títol de calaix de sastre com ‘retalls’. I de tots aquells paràgrafs que et fan pujar els colors, en salves quatre frases. Les marques en negreta i penses que d’allò salvable n’hauries de treure algun profit. I allà reposen, als ‘retalls de retalls’, en negreta, per si mai.
Passen setmanes, mesos. De tant en tant obres la carpeta i tornes a llegir. Afegeixes, esborres, corregeixes. Si encara fóssim en l’època del bolígraf, ompliries papereres. I de cop, una frase rellegida i reescrita qui-sap-lo et fot una empenta per l’esquena.
Els dits comencen a ballar pel teclat, amb aquella simfonia de tiqui-tiqui-tic que com més va més t’excita. Obres pestanyes per proveir-te de tots els diccionaris i vas omplint el cendrer de cigarretes mig fumades. Si truquen, penges. Si has quedat, anul·les la cita. Si tens gana, plantes un pot de fruits secs sense closca al costat de la pantalla.
Així, de vegades, aconsegueixes salvar negretes i posar-les en un calaix sense corcs. Llavors tornes a fer fum (escriure perjudica seriosament els pulmons) i en llegeixes el resultat. Encara hauran de venir un grapat de lectures més per a treure una coma, capgirar l’ordre d’una frase, canviar un mot per un altre, tornar al diccionari i esborrar una paraula sobrera. Tantes vegades hauràs repassat aquells paràgrafs que durant els dies següents els podràs recitar de memòria. I malgrat que encara hi trobaràs alguna pega i que la satisfacció mai no serà plena, sí que haurà estat suficient perquè decidissis prémer la tecla i avalar l’esborrany definitiu. Ofegant l’últim i més plaent cigarret, el de després.
Esperem que rellegir-te ferilitzi la creativitat (i en puguem degustar els fruits).