una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Carme Junyent: ‘Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení’

Deixa un comentari

junyentD’uns anys ençà, documents, disposicions legals i discursos s’han omplert de ‘tots i totes’, ‘benvinguts i benvingudes’, ‘nens i nenes’, ‘alumnats’ i ‘persones treballadores’. De vegades s’arriba a expressions caòtiques o ridícules. Fins a quin punt aquests desdoblaments i noms genèrics fan més visibles les dones o discriminen? Com afecten el llenguatge aquests canvis i com poden acabar deformant la gramàtica? En parlem amb la filòloga Maria Carme Junyent, coordinadora del llibre ‘Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana‘, que recull les intervencions i les anàlisis d’una dotzena de professionals durant un jornada organitzada l’any 2010 pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades. Junyent diu que tot plegat sorgeix de la confusió entre els conceptes de sexe –que és un tret biològic dels éssers vius– i gènere –categoria gramatical que afecta el substantiu i en determina les concordances–. Una confusió i una voluntat de donar més presència a les dones que no ha tingut en compte el funcionament de la llengua i que en certa manera l’ha pervertida.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Entrevistes el 12 d'abril de 2014 per Bel Zaballa

  1. Hi ha homes que, escrivint, fan com si fossin dones. És el que diuen, crec, polítiques de genere (pel que es veu, aquesta teòria [jo en diria tontèria, però] diu que això de ser mascle o femella és una cosa cultural, i que ara es porta això d’escollir el genere que millor convingui. Perversió total, en diria jo).

    Atentament, i bon dissabte (a punt d’entrar en diumenge, “bona setmana”).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.