una entre tants

Bel Zaballa Madrid

A vegades

Deixa un comentari

A vegades penso en vers. I m’hi deixo portar, com si aquesta vida no fos meva sinó només la de la protagonista d’un poema o una cançó. Aleshores em poso a comptar síl·labes, no fos cas que per ventura tingués algun do per a fer sonets, i jo aquí sense saber-ho.

A vegades no tinc temps per pensar. I se m’acumulen tants pensaments que em surten per les orelles sense deixar-me dormir. Aleshores corro cap a la cuina, esperant trobar-me una pila ben alta de plats per rentar. I aquella és la meva.

A vegades penso massa. I m’invento desgràcies descomunals, i ploro fins a quedar-me seca. Aleshores premo el play, perquè el millor remei és una cançó que em faci suar donant voltes pel menjador.

A vegades no penso. I aquell instint temut resulta ser el més encertat.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Monòlegs interiors el 5 de juliol de 2013 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.