una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Periodisme pornogràfic

Deixa un comentari
Tinc la sensació que d’un temps ençà s’ha multiplicat a casa nostra un tipus de periodisme (amb moltes cometes) que podríem qualificar de pornogràfic. Notícies que s’escriuen principalment motivades perquè desperten la morbositat de la gent. Titulars sucosos acompanyats de llampants fotografies que criden l’atenció de la part libidinosa del nostre cervell.
D’exemples, en trobem cada cop més sovint. ‘Acomiadada una professora per ser massa sexy’, i una immensa fotografia ben sensual de la dona en qüestió, de no sé quin poblet dels EUA. Notícies de successos, com més sensacionalistes millor, que ja se sap que dins de cadascú hi ha un petit dimoniet morbós: ‘Esquartera una companya de classe perquè era més bonica’. És igual si els fets van tenir lloc un any enrere en no sé quina província de la Xina. A vegades amb el titular n’hi ha prou per a cridar l’atenció, però sovint també recorren a la fotografia com a reclam. Hi tingui relació o no n’hi tingui. ‘La tècnica de gastar texans pot causar malalties mortals’: una notícia interessant, important i seriosa totalment desvirtuada per una imatge d’un cul en pompa embotit en uns texans. També recordo una notícia sobre un escratxe feminista (a sobre) en què es retallava la imatge del cartell de manera que només s’hi veien tetes (ha dit tetes? On, on?): l’original mostrava els cossos nus de dues dones, una rebregant-se la pell i una altra amb el puny alçat; una imatge que transmetia força i lluita. I així, un etcètera d’exemples.

El diccionari de l’Enciclopèdia Catalana defineix pornografia com a ‘representació, de qualsevol tipus, amb la finalitat d’excitar sexualment, feta generalment amb afany de lucre.’ Digues-li sexualment, digues-li morbosament. Hi afegeixes un afany de lucre que traslladat al periodisme digital vol dir aconseguir visites, i voilà. Ja ho tenim.

Algunes d’aquestes notícies pornogràfiques són groguisme extrem. Moltes altres comparteixen un altre nexe: la dona com a reclam i objecte sexual. Sí, encara. Mira, només d’escriure-ho ja m’esgoto. El sexe tira, ven. I les mamelles, com més grosses millor, i el cul, a poder ser ben suculent. Bé, a la meitat de la població no ens desperta cap atracció el cos d’una dona, però ja sabem com funciona aquest món dominat per la testosterona. I també les conseqüències que té.

Preocupant, fastigós i lesiu per al periodisme, que no hi hagi pudor a sobrepassar segons quins límits en benefici de l’audiència. I dic jo que això es pot denunciar de diverses maneres: amb articles com aquest, o evitant de fer el clic que tant esperen.

[Article publicat a Mèdia.cat]

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació el 4 de juny de 2013 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.