una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Mentre hi ha periodistes hi ha esperança

Deixa un comentari
‘Hem substituït el periodisme de carrer, d’investigació, de paciència, pel talla-enganxa. Hem acceptat un lloc que no ens correspon, el de copilots dels cotxes oficials. Hem de sortir d’aquests cotxes. […] L’única manera de sobreviure és que ajudem la ciutadania a saber què és important i què no, que donem context i comprovem la informació. Si renunciem a això, som morts’. Ho diu el periodista Ramón Lobo en una entrevista de Julià Álvaro a 9exili, la ràdio i televisió per internet creada fa un mes per la plataforma de treballadors acomiadats de RTVV Mil de Nou, i que aplega unes cinc-centes persones.
Lobo també hi entona un mea culpa. ‘Els periodistes som responsables de no haver fet la nostra feina. De no haver ajudat a crear una ciutadania crítica’, i recorda que en front dels eufemismes que ens encolomen els qui remenen les cireres i que sovint assumim acríticament, els periodistes hem de desobeir i ‘recuperar el control de les paraules, per començar a canviar les coses’.
L’entrevista és una lliçó de compromís i servei. De periodisme. Lobo hi parla de l’ERO a El País, d’on el van fer fora després de vint anys, de la crisi de la indústria periodística, i de la porta que aquesta pot obrir als periodistes: ‘Tenim un gran repte, recuperar el control de la informació.’ Posa exemples d’iniciatives que han tirat endavant periodistes després de ser acomiadats de mitjans com Público o El País. I jo em permeto d’afegir-hi, fixant-nos en casa nostra, la dels mateixos de RTVV. Perquè justament 9exili és l’exemple de com tirar endavant. De com la passió per aquest ofici es manté viva després del mal tràngol pel qual han passat més d’un miler de treballadors de RTVV. Després de l’escabetxada ideològica que hi ha aplicat el govern valencià.
Reportatges sobre la PAH i el Cabanyal, entrevistes com les de Ramón Lobo o Arcadi Oliveres, l’emissió en directe de l’homenatge a Guillem Agulló i de la diada de Sant Jordi en homenatge a Vicent Andrés Estellés. Són alguns exemples de la feina que han fet aquestes darreres setmanes els companys de 9exili, que tot just acaba de posar la primera marxa. Una ràdio i televisió feta amb eines 2.0, en català, amb intenció d’esdevenir una alternativa a Canal 9, plural, sense mordaces. La Reis Juan, presidenta de la plataforma, m’explica que la plataforma neix sense ànim de lucre amb la voluntat de demostrar que és possible fer una ràdio i una televisió digna, i recorda que el 2015 hi haurà eleccions a les Corts i als ajuntaments: ‘Ens agradaria que en aquest país no es cometeren els errors que s’han comès en matèria de comunicació. Volem contribuir a facilitar l’existència d’una Radio Televisió pública, en valencià, de qualitat i sense manipulació; inserida en els temps que corren.’
Diu Ramón Lobo que la democràcia ha estat segrestada pels poders econòmics que controlen els mitjans, i que ‘la qualitat és l’únic que ens pot salvar’. I ja hi ha un bon grapat de periodistes que han començat a salvar aquesta professió. Contra poders econòmics i polítics, centrant-se en allò que és realment important: explicar què passa i, sobretot, per què. ‘Deia Kapuscinski que els periodistes som buscadors de contextos’, recorda Lobo. Així que no deixem de cercar, que mentre hi hagi periodistes hi haurà esperança.

[Article publicat a Media.cat] 

Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació el 27 d'abril de 2013 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.