Corre, Joe!
Deixa un comentariAmb prou feines hem digerit, i ja endrapem tres o quatre grapats més alhora. Sense perdre temps a mastegar. Tot avall, que fa baixada. Tu, que escrius, i tu, que ho llegeixes. Saturats d’informació. De titulars. Intentant destriar el gra de cada cop més palla. Coses de la immediatesa, i tot això i allò.
Rutines trepidants que et consumeixen el dia. Això és el que hi ha, més val que t’hi acostumis. I quan necessites agafar aire, recuperes algun clàssic i penses, ostres, això sí que era ofici. O vas a parar a un article com aquest d’en Gonzalo Peltzer i penses, ostres, quanta raó; o aquest altre d’en Ramón Lobo i penses, vaja, quina lliçó…
Hi ha dies que ni això ni fullejar els mestres et serveix de gaire res, que et sembla que el món gira cap a una altra banda. Però aleshores, sí. Aleshores et salva veure que els companys de ‘Cafè amb llet’ han recollit més del doble dels diners que necessitaven per publicar un llibre sobre la corrupció en el sistema sanitari català, o com aquest any tornarà a sortir a la llum l’Anuari de Mèdia.cat de silencis mediàtics gràcies a desenes de mecenes. Gent amb nom i cognoms que vol que li expliquin què passa, no a cop de titular sinó amb tots els ets i uts. Que li expliquin allò que no surt al telenotícies.
Qui sap, potser una cosa no va renyida amb l’altra. No ho sé. Però atura’t un moment, Joe, que fa estona que esbufegues.