una entre tants

Bel Zaballa Madrid

El Sistema funciona

Deixa un comentari
Centenars de milers de joves veneçolans, provinents de barris marginals, que deixen enrere un futur predestinat a la pobresa. Perquè el futur no està escrit enlloc. Ho fan (ho han fet) a través de la música. Concretament, a través de la Fundació de l’Estat per al Sistema Nacional d’Orquestres Juvenils i Infantils. El Sistema, com es coneix la fundació, va néixer l’any 1975 de la mà del músic i economista José Antonio Abreu, i avui té com a màxim exponent l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar, actualment dirigida per Gustavo Dudamel, fill del Sistema i un dels directors d’orquestra més destacats a nivell internacional (vídeo d’una actuació sencera a la BBC).

Segurament Dudamel ha aconseguit posar el nom de l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar entre les més importants del món. Tot i que no és l’única agrupació musical del Sistema: n’hi ha dotze, entre orquestres simfòniques infantils i juvenils, cors i big bands en què hi participen fins a 350.000 músics.

José Antonio Abreu (Veneçuela, 1939), que alguns proposen com a Nobel de la Pau, va fundar El Sistema i l’Orquestra Simfònica Simón Bolívar amb la finalitat de treure de la marginalitat i d’un entorn de pobresa i delinqüència els infants i joves del país. Desenvolupament comunitari, integració social i solidaritat a través de l’aprenentatge musical. Gairebé quaranta anys després, El Sistema és un exemple a nivell internacional i a molts països han seguit els mateixos passos.

‘Més que un projecte artístic, aquest és un projecte social’. Ho diu Dudamel en una entrevista en què explica que El Sistema és la feina de milers de joves que han creat una identitat pròpia i comuna. ‘Joves plens d’orgull que lluiten per una finalitat, el benestar col·lectiu d’un país. Allà no hi ha colors, ni diferències socials ni ideològiques. Amb El Sistema, es trenca la barrera material de la pobresa’.

Nens i nens que de ben petits comencen a aprendre música plegats. Que mica en mica van adquirint coneixements de cant, de solfeig, i a tocar instruments. D’una manera amena i divertida. La passió és l’ingredient fonamental perquè el Sistema funcioni. Nois i noies que, passant-s’ho bé, fan que l’orquestra rutlli, i que, plegats, es construeixen un nou futur.

Mambo!

Si us ve de gust, podeu veure el documental ‘Tocar y luchar’ sobre el Sistema.

I per acabar, la Simfònica Simón Bolívar de Veneçuela amb Calle 13, en una genial interpretació de ‘Latinoamérica’ del grup porto-riqueny. Que vagi de gust:

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 12 d'agost de 2012 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.