una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Poble que fa vaga mai no mor

Deixa un comentari
Són les 00.00. Comença una intensa jornada de vaga general. I servidora la secunda, amb ple convenciment. Conscient, també, que la lluita contra la reforma laboral i les retallades no és cosa d’un sol dia. Que no servirà de res? Ja ho veurem. Asseguts al sofà o anant a treballar com si tot anés bé segur que no canviarà res. Per això la lluita d’avui haurà de continuar demà, demà passat i l’altre… Conec gent que no en farà perquè no vol perdre la part proporcional del salari que es descompta per fer vaga. Segurament és la coacció “passiva” que millor funciona. Conec encara més gent disposada a assumir-la i a veure reduït el seu salari en pro d’un benefici major i col·lectiu, el de posar fre a tot aquest despropòsit.
També hem sentit sovint aquests últims dies que aquesta és una vaga espanyola. Però la majoria dels qui recorren a aquest argument per no fer vaga –fals, perquè, en tot cas, també és una vaga catalana– no només no fan res per enfortir els nostres sindicats nacionals sinó que més aviat són partidaris de la desaparició dels sindicats. O sigui, de l’organització dels treballadors. I això no treu que hi hagi motius de sobra per ser crítics amb les actuacions d’alguns sindicats.

En tot cas, per rebatre els principals arguments contra la vaga, el millor és fer un cop d’ull a aquest apunt del bloc ‘Terra i Llibertat’.

Demà (avui, vaja) ens llevarem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora. No per aixecar cap persiana de cap oficina –ni per entrenar cap equip de futbol– sinó per sortir al carrer a defensar els nostres drets.

No anirem a la feina, tot i que en certa manera treballarem. No comprarem res a cap botiga ni anirem a cap bar a fer cap cafè ni cap birra. En la mesura del possible tampoc no consumirem electricitat ni aigua. Serem al carrer i donarem un cop de mà a l’Agència29, formada per mitjans de comunicació alternatius dels Països Catalans i que ha tornat després de l’experiència del passat 29 de setembre de 2010 per cobrir les accions d’aquesta nova vaga general.

‘Quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions’. Francesc Layret.

Aquesta entrada s'ha publicat en Política el 29 de març de 2012 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.