Al replà de l’escala [Quatre]
Deixa un comentariRecordo una matinada que em vaig despertar per culpa del mal d’ovaris. Vaig anar cap al lavabo, vaig obrir la farmaciola per agafar una pastilla i me’n vaig anar cap a la cuina a buscar un got d’aigua. La finestra és translúcida, dóna a un pati de llums. A l’altra banda, el llum de la cuina del davant era encès. Sí, a aquelles hores…
S’hi divisava de manera deforme una silueta asseguda en una cadira. Em va agafar un calfred i vaig optar per anar a les fosques. Era impossible que em veiés, però tenia la sensació que, d’alguna manera, m’observava. Que em vigilava. Vaig tornar corrents al llit, cosa que em va costar un bon blau al cantó esquerre del front. Em vaig arraulir tant com vaig poder i em vaig tapar amb el cobrellit fins dalt de tot, fent un foradet amb el dit per deixar passar l’aire a l’alçada del nas. Estava tan exaltada que pràcticament vaig oblidar-me dels cops de puny que em fotien els ovaris.