una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Caldrà reinventar-se…

Deixa un comentari

Una part de la culpa que aquest bloc estigui en parada cardíaca és Twitter. L’altra és una barreja de manca de temps per organitzar les idees i escriure-les, i manca de motivació, que a temporades també n’hi ha.

Davant de l’ordinador, amb feina pendent per a un informe de Media.cat i amb poca capacitat de concentració, obro l’Spotify i escric al cercador “Ovidi Montllor”. Apujo el volum i m’encenc una cigarreta mentre miro el full en blanc.

Vam sentir un món nou. Perquè vull. Perquè no m’agrada aquest

Ahir, amb la feinada, no vaig pensar ni a penjar un post per sumar-me a la protesta contra el tancament de TV3 al sud. Allà on la terra mor en uns països sense nom. Una jornada
històrica en què vam ser milers els qui vam fer sentir la nostra veu i en què va quedar clar que tots som el senyal, com analitzava en Partal en aquest fantàstic editorial.

Fa mesos que no escric en aquest Una entre tantes. No vaig parlar ahir del #sensesenyal ni he parlat del #garrotweet. No vaig explicar-vos com em vaig emocionar fa unes setmanes amb ‘Poseu-me les ulleres‘, ni he escrit sobre cap dels últims discos que m’han atrapat.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit

No he pensat a donar la benvinguda en aquesta comunitat blocaire a Estirant del Fil, que em va fer molt contenta quan em va avançar que obriria un bloc. I tampoc no he fet cap apunt sobre Sortu ni sobre l’entestament de la dreta espanyola i dels que s’anomenen d’esquerres (diuen que el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres) a evitar que milers de bascos tinguin la seva opció política en una butlleta.

En definitiva, he deixat d’escriure sobre moltes coses que m’he limitat a sintetitzar en 140 caràcters o en alguna imatge penjada a Posterous. Però que consti en acta que, tot i força absent, aquí estem. I sigui dit de pas, que continuem de part dels bons mentre duri la vida dura.

I amb un post-it al mirall que impera: ‘Reinventa’t’.

Llavors cal que fem, no estiguem parats

Aquesta entrada s'ha publicat en Cau de llunes el 20 de febrer de 2011 per Bel Zaballa

  1. ep, Bel!

    et felicito per tornar a escriure!! Sigui perquè em passo, darrerament, massa hores a l’ordinador, o pel que sigui, que havia caigut en el fet que no actualitzaves el blog… i pensava, o li dic algo pels #maleïts140cc, o la trec dels enllaços del blog (mesura dràstica, ho sé). I ara, pam! Hi has tornat!

    Bé, me n’alegro de no haver-me avançat als esdeveniments (pensava que l’havies oblidat del tot, el blog), i espero que el proper apunt no trigui 4 mesos més.

    Un plaer llegir-te!

    Re-benvinguda als blogs!
    salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.