una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Un diumenge qualsevol

Deixa un comentari

Et despertes mandrosa. És el que toca, som diumenge. T’encanta que el despertador dels diumenges sigui la llum que s’escola per les escletxes de la persiana. El llit és fred: estires el braç i t’adones que és buit. Que estrany, penses. Però ho aprofites per estirar-te en diagonal i fer el ronso ocupant tots els centímetres del matalàs. Al cap d’una estona, t’incorpores, et poses les ulleres, et reculls els cabells, et poses les sabatilles i surts de l’habitació.

Al mirall del lavabo, un post-it: ‘He sortit un moment, no trigaré’. Que estrany, penses. I quina enveja de cal·ligrafia.

Vas cap a la cuina. Et cagues en tot perquè ahir no vau rentar els plats, i ara tot ha quedat ressec. Agafes la cafetera, hi poses l’aigua, el cafè, la tanques, i la poses al foc. Encens la ràdio i sona aquella cançó dels Pets que feia tants anys que no escoltaves. Somrius.

Sents el dringar d’unes claus. S’obre la porta i el ‘bon dia’ entra amb una paperina de xurros en una mà i un vas de xocolata desfeta en l’altra. I tant, bon dia! I penses que, de vegades, tots els detalls s’alineen per oferir-te un moment perfecte. Perquè, de vegades, amb ben poc en tens prou per sentir-te bé.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cau de llunes el 21 de març de 2010 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.