Un diumenge qualsevol
Deixa un comentariEt despertes mandrosa. És el que toca, som diumenge. T’encanta que el despertador dels diumenges sigui la llum que s’escola per les escletxes de la persiana. El llit és fred: estires el braç i t’adones que és buit. Que estrany, penses. Però ho aprofites per estirar-te en diagonal i fer el ronso ocupant tots els centímetres del matalàs. Al cap d’una estona, t’incorpores, et poses les ulleres, et reculls els cabells, et poses les sabatilles i surts de l’habitació.
Al mirall del lavabo, un post-it: ‘He sortit un moment, no trigaré’. Que estrany, penses. I quina enveja de cal·ligrafia.
Vas cap a la cuina. Et cagues en tot perquè ahir no vau rentar els plats, i ara tot ha quedat ressec. Agafes la cafetera, hi poses l’aigua, el cafè, la tanques, i la poses al foc. Encens la ràdio i sona aquella cançó dels Pets que feia tants anys que no escoltaves. Somrius.
Sents el dringar d’unes claus. S’obre la porta i el ‘bon dia’ entra amb una paperina de xurros en una mà i un vas de xocolata desfeta en l’altra. I tant, bon dia! I penses que, de vegades, tots els detalls s’alineen per oferir-te un moment perfecte. Perquè, de vegades, amb ben poc en tens prou per sentir-te bé.
Aquestes petits detalls són la sal de la vida, quan fallen o falten ens ternem més animalots.
Per molts anys!!
Salut i sort
Jordi
“Al vent” – http://www.miradesalvent.blogspot.com