una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Ups…

Deixa un comentari

[Aquest és un fragment que hi havia desat com a ‘Esborrany’ al bloc i que acabo de trobar. El més curiós de tot plegat és que no recordo haver-ho escrit… Amnèsia? Estat de semi-inconsciència? Memòria selectiva? Qui lo sa! Misteriós, tot plegat.]

Podria començar a comptar des de l’u i estar-m’hi fins a l’hora d’anar a dormir.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis…

Podria obrir la porta del carrer i posar-me a córrer fins que em trepitjés els cabells.
…set, vuit, nou, deu, onze…

Podria posar-me a menjar cireres i no parar fins a rebentar.
…dotze, tretze, catorze, quinze…

Podria seure al teu davant i mirar-te els ulls fins que els tanquéssis.
…setze, disset, divuit…

No s’hi val, recordar sempre els pitjors malsons.
Guardo un paper amb el qual puc fer-te xantatge.

Aquesta entrada s'ha publicat en Monòlegs interiors el 28 de febrer de 2010 per Bel Zaballa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.