Ups…
Deixa un comentari[Aquest és un fragment que hi havia desat com a ‘Esborrany’ al bloc i que acabo de trobar. El més curiós de tot plegat és que no recordo haver-ho escrit… Amnèsia? Estat de semi-inconsciència? Memòria selectiva? Qui lo sa! Misteriós, tot plegat.]
Podria començar a comptar des de l’u i estar-m’hi fins a l’hora d’anar a dormir.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis…
Podria obrir la porta del carrer i posar-me a córrer fins que em trepitjés els cabells.
…set, vuit, nou, deu, onze…
Podria posar-me a menjar cireres i no parar fins a rebentar.
…dotze, tretze, catorze, quinze…
Podria seure al teu davant i mirar-te els ulls fins que els tanquéssis.
…setze, disset, divuit…
No s’hi val, recordar sempre els pitjors malsons.
Guardo un paper amb el qual puc fer-te xantatge.