una entre tants

Bel Zaballa Madrid

En Cesk s’ha fet gran

Deixa un comentari

‘Però què dius, si em sembla que cada dia sóc una mica més baixet’, em respon quan li dic ‘Cesk, t’has fet gran’. Ho vaig comprovar divendres passat al concert a l’Auditori, on presentava amb els Altres Bandais les cançons del disc nou, ‘La mà dels qui t’esperen’.

Quan van aparèixer damunt l’escenari em van venir unes ganes boges d’enfilar-m’hi i abraçar-los. De fet, crec que no em vaig treure el somriure estúpid de la cara en tot el concert. Era una cita especial. Era la primera vegada que els anava a veure com a ex-teclista, i la veritat és que vaig xalar.

En Cesk s’ha fet gran i ara ja no només canta cançons sinó que les interpreta. Se sent molt més còmode damunt l’escenari, i això es nota. Si no estàs a gust, no fas pallassades ni imites el Núñez de Crackòvia. Dic jo. Té el rodatge d’algú que porta cinc anys ‘patejant’ els
escenaris del país, i això es nota. Té el control, de l’escena i de la veu, i mostra confiança.

Escoltant aquests dies el disc i pensant en aquests últims anys m’adono no només que ha crescut (encara que continuï sense arribar al metre seixanta; com jo, vaja) sinó que l’he vist fer-se gran. I em vénen al cap muntanyes d’imatges, moments i cançons…

L’he vist enamorar-se i perdre’n la il·lusió; patir quan li han trencat el cor i patir també quan ha estat ell qui l’ha trencat. En aquests gairebé deu anys que fa que ens coneixem, li he llegit poemes i lletres en procés, i li he escoltat cançons a mitges. L’he vist engegar un projecte que l’ha portat a guanyar premis, a rodar pel país i a gravar tres discos.

Em va obrir els ulls i sé que avui sóc com sóc perquè durant un temps ell em va parlar i em va fer veure altres realitats. Una part del que penso avui va gestar-se durant les converses de cafè a la Fornal entre un parell de ‘fills d’una generació covarda’.

Ens hem fet companyia, hem fugit a prop del mar per posar-nos al dia (‘Encara que sigui dos cops l’any, tornarem a brindar per la vida’), hem compartit cigarretes (‘Que no ho havies deixat?’), ens hem regalat poemes, hem descobert cançons, hem anat a concerts i hem escrit a quatre mans. Ens hem fet de confidents, d’alcavots i hem rigut fins
agafar mal de panxa. L’aprecio i, perquè ara el veig, fent realitat els seus somnis des de la
humilitat i sense renunciar als seus principis, m’agrada dir que em sento orgullosa d’ell.

Aquesta entrada s'ha publicat en Cau de llunes el 22 de gener de 2010 per Bel Zaballa

  1. Tens molta raó bel…la primera vegada que us vaig veure va ser a la nau de banyoles, deu fer uns 3 anys… Tots molt tímids, però molt macus :-)…
    A més sóc un dels afortunats que he pogut anar molts dimarts al cercle, de girona, a escoltar els concerts que hi fa en Cesk cada 15 dies i l’evolució ha sigut brutal… de no mirar-nos a les cares ha passat a fer bromes constantment (tot i que l’humor no és el seu millor registre, eh?) i a tocar segur de si mateix… I tant que s’ha fet gran… I molt!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.