Notes nocturnes
Deixa un comentariLa música m’obliga a caminar a un ritme de tres per quatre. La gent que em vegi pensarà que vaig coixa. O borratxa. O que sóc boja. El cas és que camino a ritme assonant A B A.
Em creuo amb un home que passeja un gos. Té cara de dir-se Crispeta, Piga o una cosa així. El gos, dic. Ve directe a mi, tant que m’agraden els gossos. Suposo que ensuma les restes de menjar que duc a la carmanyola. Cago’n tot.
Jo també m’he passat al tabac trinxat. Coses de la crisi. Des d’avui, l’elefanta Susi de Barcelona té una amigueta nova, l’africana Yoyo. És la notícia del dia.
El paio de davant meu al tren m’ha mirat tota l’estona, però era massa atractiu com per pensar que era un psicòpata.
Sento passes rere meu.
M’he viciat a Herman Dune.
Crec que dormo massa. T’he dit mil vegades que em despertis abans de marxar de casa. La culpa sempre és dels altres.
Escalfaré aigua per fer una infusió, em preparé una cigarreta i ens posarem al dia entre tenia-ganes-de-veure’t i encara-no-has-rentat-els-plats.
Sé que t’agrado, no dissimulis. Hi ha mirades que posen de bon humor i somriures que són pura complicitat.
Ah, i prefereixo mil vegades abans un polo de llimona que un de menta. La menta no m’ha agradat mai.
Vigila amb els paios que són massa atractius per pensar que són uns psicopates!!!!! Poden ser els pitjors!
Al loruuuuuuu!
:-p
Gràcies per descobrir-me Herman Dune. M’agrada!