una entre tants

Bel Zaballa Madrid

De restaurants d’etiqueta

Deixa un comentari

No tinc per costum anar a dinar a aquesta mena de restaurants on et posen plats grans de color blanc amb una mica de menjar al mig. Però avui, que feia massa bon dia per quedar-se a casa, i després de passejar pel mercat, fer la compra de la setmana i fer el vermut, hem anat a un restaurant (relativament) nou de la vila d’aquests que et canvien els coberts amb cada plat i que t’omplen la copa de vi abans que s’hagi buidat.


El menjar era boníssim. No em feu dir els noms concrets del plats, perquè no sabria reproduir-los, però eren bons, això sí. De fet, el xef del restaurant, el MerCat es diu (el restaurant, no el xef), va rebre fa poc el premi al cuiner de l’any.

Ho he dit abans, no hi estic acostumada, així que quan la cambrera s’ha acostat per preguntar “Una mica d’oli?” mentre en vessava un rajolí en un platet (blanc, és clar), m’he quedat sense saber què dir. “Ah, molt bé”, he respost mentre la meva ment intentava entendre per a què coi volia jo un plat amb una mica d’oli. Com que no m’he atrevit a preguntar-ho, he deduït que l’oli era per a sucar-hi el pa. Si més no, això és el que he fet jo amb les llesques. I ben bo que era.

A casa, les molles que queden damunt la taula les recullo amb les dues mans i les llenço a la brossa. A fora, les espolso amb la mà i les llenço a terra. Aquí no ha calgut. L’amable cambrera ha recollit les molles amb una mena d’espàtula i les ha dipositat en un recipient d’al·lumini. Sense paraules.

Tanta netedat, però, ha servit de poc, perquè he acabat deixant les estovalles fetes una porcada quan em menjava la xocolata. La meva perdició.

Aquesta entrada s'ha publicat en Monòlegs interiors el 18 d'abril de 2009 per Bel Zaballa

  1. Tampoc acostumat a aquests llocs, la primera vegada que hi vaig anar, i se’m van acostar amb aquell instrument per treure les engrunes em vaig quedar astorat… em vaig dir, se les inventen totes… tot i que al final, queda més net quan ho fas amb les mans… 😉 felicitats pel blog

  2. i una certa ‘desimboltura’ cassolana ajuden a tacar els draps, plats i coberts més blancs que la llet.

    Per cert, la Masia fantàstica!! També de plats blancs, però per la gent com jo…de la classe treballadora!

    Salut i memòria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.