Pump up

L’horari laboral i sobretot les anades i vingudes a la feina em consumeixen la major part del dia. I com que sóc de les que s’enganxen als llençols i s’hi queden fent mandres, no durant cinc minutets sinó, durant una hora, mentre vaig donant cops al despertador cada deu minuts, diguéssim que em queden poques hores lliures al dia. Sí, sí, a la llista de coses pendents hi ha la d’aprofitar millor les hores, que ja dormiré quan em mori, però què voleu que hi faci, la son i el coixí són més temptadors.

Tota aquesta introducció “patillera” és una excusa per justificar la manca d’actualització d’aquest bloc. Però és que la constància tampoc és pas un dels meus forts.

En definitiva, que aquests últims dies han passat un fotimer de coses de les quals no he pogut parlar. I he descobert un fotimer de cançons noves. Així que, com que tinc pressa, us deixo amb una. Si és que no la coneixeu ja.

‘Pump up the jam’, versionada per The Lost Fingers:

Un pensament a “Pump up

  1. Victòria

    ja ens passa, això no és més que una eina. Hi hem d’acudir quan la necessitem o quan  és justament això el que volem fer: escriure i compartir. Bona nit 

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*