Un entre tants

Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.

Un entre tants com esperen, treballen.
Un entre tants.

Un entre tants com esperen, badallen.
Un entre tants.

Un entre tants.

Un entre tants com esperen, gemeguen.
Un entre tants.

Un entre tants com esperen, s’ofeguen.
Un entre tants.

Un entre tants com esperen i preguen.
Un entre tants.

Un entre tants.

Un entre tants com esperen, barallen.
Un entre tants.

Un entre tants com esperen i tallen.
Un entre tants.

Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.

Un entre tants.

[…]

Un entre tants com no aguarden i lluiten.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com no dormen i guaiten.

Un entre tants.

Si l’amor rebentava les venes,
si l’amor, si la por, si les penes,
ja ni lliris, ni nards, ni assutzenes.

Un entre tants.

Un entre tants com trencaven els cants.
Un entre tants entre fúries i espants.
Un entre tants entre tots els amants.

Un entre tants.

Si l’amor era gràcil com l’ala,
si la vida era bona, era mala,
si el sospir, si el sonet, si la bala.

Un entre tants.

Un entre tants com es moren d’amor.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com carreguen els morts.

Un entre tants.

Un entre tants, en un lloc de la Terra.
L’home ha arribat als voltants de la Lluna
i n’ha transmès les imatges a la tele.
Un astronauta llegia uns versicles.
Sobre la taula hi havia residus
de l’adorable sopar en família.

Un entre tants, en un lloc de la Terra.
És el meu lloc i és el lloc on els meus
treballen, lluiten, esperen i blasmen,
fan els seus fills, descabdellen, cabdellen.
Res no hi ha clar, com no hi ha res fosc,
tot es baralla, es desfà i es refà.

Resta la Lluna, l’enigma. ¿L’enigma?
¿I el cor humà? N’hi ha transplants, com sabeu.
El vell amor, insondable, terrible,
i al capdavall els versicles solemnes,
aquells fragments que ningú no desxifra
d’una manera, diríem, plausible.

Hi ha morts que viuen i donen la mà,
tenen a punt una frase oportuna
i saben dur una vida discreta,
sense cridar l’atenció,
morts que ningú no sabrà que són morts
i van a missa de dotze els diumenges.

[…]

Un entre tants,
entre afanyosos
i bruts treballs.

Un entre tants.

Un entre tants,
mira l’encesa
flor dels amants.

Un entre tants.

Un entre tants,
irat i tendre,
bel·ligerant.

Un entre tants.

Un entre tants,
duia el dolcíssim
pit tatuat.

Un entre tants.

Un entre tants,
d’obscura lluita,
d’afany constant.

Un entre tants.

Un entre tants
com lluiten, moren,
amants, amants!

Llibre de meravelles, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.

3 pensaments a “Un entre tants

  1. delsud

    Estellés és molt gran i aquest poema, com tot el “Llibre de les meravelles”, una de les millors produccions poètiques de la literatura catalana del segle XX. Supose que arribe tard però, per si no has tingut la sort de llegir-ho, et recomane “L’hotel París”. És fantàstic. Jo en sóc un boig d’Estellés i sé que no em cansaré mai en la vida de llegir-lo i rellegir-lo.

    Una abraçada.

    Antoni

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*