una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Fundació del masclisme

Deixa un comentari

Por si fuera poco ese suplicio, Zeus también castigó la traición de Prometeo creando a la primera mujer. Y nos mandó el regalo.
Según los poetas del Olimpo, ella se llamaba Pandora, era hermosa y curiosa y más bien atolondrada.
Pandora llegó a la tierra con una gran caja entre los brazos. Dentro de la caja estaban, prisioneras, las desgracias. Zeus le había prohibido abrirla; pero apenas aterrizó entre nosotros, ella no pudo aguantar la tentación y la destapó.
Las plagas se echaron a volar y nos clavaron sus aguijones. Y así llegó
la muerte al mundo, y llegaron la vejez, la enfermedad, la guerra, el
trabajo…

Según los sacerdotes de la Biblia, otra mujer, llamada Eva, creada por
otro dios en otra nuve, también nos trajo puras calamidades.

(Fundación del machismo)

Eduardo Galeano
‘Espejos. Una historia casi universal’

Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions el 11 de juny de 2008 per Bel Zaballa

  1. El relat de la Tanakh sobre Adam i Eva el pots interpretar com que Deu donà a l’esser humà tot el que li calia per viure (L’Eden) a canvi de no saber, de no tenir consciència d’allò que estava bé o malament (De menjar el fuit prohibit del be i del mal. Això del sexe va ser una interpretació posterior). No se’n van poder estar, però i van menjar-ne. A partir de llavors van haver de buscar-se la vida , una nova residència i un mitja de subsistència. El Pare es va cabrejar perquè el van desobeir però se’ls estimava i els va seguir fent de pare però es va acabar la sobreprotecció.

    No trobes que és una metàfora sobre l’adquisició de la consciència adulta?

    Pel que fa a Pandora, tres quarts del mateix. L’afany de saber la va fer obrir la capsa.  Normalment sentim que a dins va quedar l’esperança com a una quelcom de bo. No va ser així! Pandora va intentar tancar la capsa abans que aquesta sortís!. Ja que l’esperança es narcotitzant i ens impedeix actuar en espera que en un futur millor (Llegiu-hi paradisos celestials o terrenals)  (Tot això no m’ho he inventat jo)

    Que després vinguessin alguns amargats de la vida a tergiversar les coses no ens ha de fer predre de vista la bellesa del relat original, oi?

  2. però les dones la transmeteren i com a venjança explicaren que Prometeu es casà amb Pandora, d’ella pervé el llinatge de les dones, creades-deien- per a turmentar els homes. (És clar que és una pobra venjança, masclista també).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.