una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Jo volia tafanejar pels camerinos de la Bikini!

Deixa un comentari

Era evident que ahir no podiem fallar als Premis Enderrock. La presència dels altres Bandais abraçava al Cesk, “amagat” als camerinos; n’estic segura. Clar que jo em pensava que nosaltres també podriem rondar pels camerinos, i conèixer molts dels músics que hem admirat durant anys, però es veu que no hi havia lloc per a tanta gent. No m’estranya, si els de La Carrau ja devien ocupar la meitat de l’espai! (Quanta gent eren? 20, 40, 300?) Per cert, felicitats pels premis, companys!

Així doncs, ens vam conformar a veure els premis des de baix, però vaja, cap problema. I, a més, vam fer la feina pendent: saludar en Xavier Mercadé com cal. Estem en paus, oi?

Cesk, l’any que ve curra-t’ho, i suborna el Roger Palà perquè poguem ser als camerinos, eh? Per cert, Roger, et confesso que jo vaig aconseguir colar-me. No en tenia la intenció (aquestes coses no m’agraden), però no sé com, vam fer un “hop” i ens vam plantar al principi de la immensa cua!

Aquí podeu veure les fotos que va fer el Jordi. Felicitats a tots els premiats i premiades!

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 20 de febrer de 2008 per Bel Zaballa

  1. Recordes el camarot dels germans Marx? doncs hi havia moments en que els camerinos de Bikini eren pijor que allò. Músics entrant amb els instrument, gent que havia de lliurar premis i d’altres que els havien de recollir, fotògrafs, redactors i mitja revista intentant posant order i pegant crits ("on són els Lexus?", "que en Miquel Gil vingui immediatament", "els lesbianos que passin a fer-se la foto", "Cesk, deixa la cervesa que has de recollir el premi", "ja no queden cerveses?", "on és la ratafia!!!"). Fins hi tot hi havia gent que no teníem ni punyetera idea de qui eren i què hi feien allà.
    Per cert, quan en Cesk torni a guanyar de nou un premi Enderrock (pel segon disc, potser?) demana-li que pressioni una miqueta per que us entri i i el pugi recollir amb tota la banda.
    De totes maneres no hi havia ratafia i la primera tongada de cerveses es van acabar quan encara no havia començar la cerimònia.
    Ah! i un plaer haver fet la oportuna i necessària presentació.

  2. Gràcies Bel, felicitats a vosaltres, també…
    No sabia que estaves per allà, m’hauria agradat trobar-te, de fet vaig veure el Cesk i vaig estar a punt de preguntar-li si hi erets, però em va agafar un atac de timidesa…
    I res, que la veritat és que sí que érem molts… ara mateix acabo de publicar un post al bloc de la carrau donant explicacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.