una entre tants

Bel Zaballa Madrid

Feliu Ventura al Forat del Pany

Deixa un comentari

El dia comença gos. Llevant-nos tard, esmorzant com reis i dinant felafels. El dia acaba tard. Són les 3:42, acabo d’arribar del concert del Feliu Ventura, en el que, a banda de gaudir de les cançons i l’ambient, he pres notes per fer la posterior crònica. Donat que és tard, plou (cosa totalment intranscendent, perquè sóc a casa), i demà m’he de llevar d’hora, em limito a transcriure les notes preses… Així és més genuí, oi?:

Sopar: braves a compartir, vi rosat, tallarines i un tallat, amanit amb espelmes i fum nicotínic.
A la taula del costat, el Cesk i companyia. Fins avui, em considerava de les persones més pedants de la terra. Xerrant amb la Neus, m’adono que encara em falta moooooooolt camí per recórrer!

El Forat del Pany és ple a vessar. Sort que vam reservar taula per sopar.

A les 00:22, la gent ja comença a xiular, demanant que comenci el concert.

A les 00:26, els primers acords de guitarra fan callar totes les veus fins que queden ensordits pels aplaudiments. Comença el concert…

1. “Junts són tan grans els nostres passos que arribarem i anirem més enllà”.

Una estona després, arriba la càmera de fotos enganxada a un home. És el reporter fotogràfic del setmanari del Penedès.La motxilla és una prolongació de la seva esquena.

2. “Bona nit, sóc Feliu Ventura… i ell no”. No! Ell és en Borja Penalba, un dels més grans guitarristes del panorama musical català. [“panorama musical”, un dels molts tòpics periodístics que hauria d’eliminar del vocabulari]. Alguns, al meu voltant, li diuen “homeless”, però és pura enveja. La reacció que tenen quan algunes diem que és una preciositat.

3. “Aquesta cançó parla de Xàtiva, la millor ciutat del món”. Txé, això no es pot dir quan ets a Vilafranca del Penedès, perquè tothom sap que és aquesta, la millor ciutat del món!
Imprevist: han afegit una nova estrofa a la cançó… Visca l’apitxat!

4. “Moltes vegades, som com les gallines, que tenen les ales tan curtes que no serveixen per a volar”.

5. Solo de gutiarra enmig d’un silenci absolut.

6. No sé què sent, dedicada a Núria Pòrtulas.

7. “Una cançó que parla de follar. Malgrat els biorritmes, Ni una coma”.

8. “Sense la unitat no hi ha futur, així que… Creix!”.

9. Si ens queda la cançó, dedicada a Francisco Camps, perquè la llengua que no pot separar el mar no la separaran els polítics.

10. Com la pell de la bresquilla…. Sí, la introducció de sempre. Una cosa així com… “una cançó que parla d’una fruita que apareix l’estiu, quan cau la roba i la vergonya. Una fruita que aquí li dieu préssec i nosaltres, bresquilla”. Afegitó nou: “parla d’una història d’amor que va acabar en una cançó… i prou. Com sempre”.

11. “Aviat no quedaran tarongers a València… El que diuen els arbres”.

12. Cançó XXI… No entenc una altra forma de cançó que la que parla pels qui no tenen veu, mitjans ni força per seguir lliutant…

13. Habitar-te. Que cadascú la interpreti com vulgui… Per tu em desperte de matinada per pintar-me les mans d’insurrecció… Jo hi veig, clarament, la geografia dels Països Catalans.

14. [No recordo quina ha cantat!]

15. D’acord, d’acord. Els policies són sagrats i neixen del ventre immaculat de la innocència.

16. El pes d’un somriure. L’ha dedicada als estudiants de periodisme, i m’he emocionat. Però analitzant la lletra, i tenint en compte certs elements que hi havia a la sala, no sé pas com prendre’m la dedicatòria… “i deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans”.

16. Anant cap a Alacant per interior. “Perquè hi ha un futur millor per a València”.
Última cançó?

Comencen els bisos!

17. Ja no ens alimenten motlles, ja volem el pa sencer! [que visqui sempre l’Ovidi Montllor!]

Després de tres patxarans…deixo de prendre notes…

[…]

Jo també faig bisos!

1. “Una cançó contra el sexisme imposat pels mitjans de comunicació. Per via anal, vaginal i digital”. [Havia desat la llibreta, però aquesta frase ha estat tan sublim, que la torno a treure].

2. No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu. Vincent Andrés Estellés.

3. Solo de Borja Penalba!

[Em fan mal els palmells de les mans…]

4. Escolta, amada meua, si jo anara a una guerra, lliutaria qui sap per quina ampla bandera, però millor que fos la de la meu terra. Quatre barres de sang, l’or al cor que voleja… Joan Salvat-Papasseit. [Aquesta cançó en posa la pell de gallina].

5. Que no s’apague la llum…

“Una cançoneta i mo n’anem, eh, una cançoneta i mo n’anem, eh!”… Després d’intensos aplaudiments, segons bisos. La súplica ha fet efecte.

A les 02:15, comença la darrera cançó. Com sempre, un concert excel·lent.

PAÍS VALENCIÀ, PAÏSOS CATALANS!

Aquesta entrada s'ha publicat en Música el 6 d'abril de 2007 per Bel Zaballa

  1. pel teu resum del concert, jo per motius d’agenda(…) no vaig poder assistir al concert i m’hagues agradat molt ,moltissim, aquest demati he ficat un disc d’en Feliu i ara la teva cronica tant personal, puc dir practicament que jo tambe vaig ser al concert, a la vostra taula , prop de la Neus i encara haguessis menjat menys braves.

  2. No cal que em tiris floretes (ni pedretes!, ni torretes!): però sona bé això de pedant 😉
    Un petonot al més pur estil homeless!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.