una entre tants

– Una cosa he après d’aquest viatge.
– Quina?
– Que mai més tornaré a Tenerife.

M’ho deia un company del viatge de final de carrera, amb to irònic. I és que el viatge ha estat genial, com la majoria d’aquesta mena, però igual de cert és que l’illa està feta una figa.

Els paisatges verges són preciosos, i en poc quilòmetres el clima canvia descomunalment, passant del sol de platja al fred nevat del Teide, a la humitat verda d’Orotava i al vent potent que tant busquen els surfistes.

La destrossa l’han fet els humans, per variar. L’illa fa pena. Formigó a tort i a dret, repartit per tota la muntanya, sense cap lògica i sense adaptar-se a la natura del voltant. Cases construïdes al llarg de la llera, sense criteri urbanístic ni estètitic. I la costa sud encara està pitjor. Guirilàndia en estat pur. Edificis de formigó blanc fins a la primera línia de mar. D’acord, no cal anar a Tenerife per trobar-te aquest panorama, la costa catalana n’està plena, però les dimensions a les que arriba Tenerife no me les havia trobades aquí.

Digne d’un reportatge d’investigació. Amb la conya aquesta de petits privilegis impositius, també es lliuren d’aplicar la normativa urbanística? Sap greu que l’espècie humana tingui tan poca cura per allò que l’envolta.

Per no deixar-vos amb tant mal gust de boca, poso una foto força bonica, que paisatges així també n’hi ha.

Per la resta, tot bé. S’han acabat els anys universitaris.