Bèlgica del sud

Dilluns Carles Puigdemont serà a Dinamarca. Té tres raons d’anar-hi.

La primera, la més bàsica és la següent : sortir de Bèlgica  li permetrà d’evitar de demanar una autorització de romandre a Bèlgica més de tres mesos. En efecte, els ciutadans europeus poden viatjar lliurament a qualsevol país de l’unió europea però han de sol.licitar un permis de residència per viure a Bèlgica  més de tres mesos (llei belga del 15 de desembre de 1980). El president de la Generalitat va arribar a Bèlgica el 30 d’octobre de 2017. El 30 de gener de 2018, farà tres mesos que romandrà a aquest pais.

La segona és juridica i una mica política. Cal recordar que el magistrat del tribunal suprem de Madrid, Pablo Llarena, només va demanar a les autoritats judicials de Bèlgica que deixin sense efecte el ordre de detenció europea emès  en contra del president de la Generalitat. El ordre de detenció europea pot ser reactivat sense cap dificultat. Però Dinamarca constitueix una mena de refugi per dues raons. La llei danesa de transposiciò de la decisió marc del 13 juny de 2002 relativa a l’ordre de detenció europea impedeix que l’estat danès pugui executar un ordre de detenció europea emès per motius politics. Aquesta llei institueix una garantia i una pohibició d’execució de l’ordre de detenció europea més forta que la llei francesa que impedeix només al jutge francès d’executar l’ordre de detenció  si ha estat emès per perseguir una persona a causa de les seves opinions politiques. Es també una raó política perquè Dinamarca és el únic país de l’unió europea que va reservar l’execució de qualsevol ordre de detenció europea al govern i no pas a les autoritats judicials. Això significa que hi ha només un país europeu on l’execució hipotètica de l’ordre de detenció europea emès pel tribunal suprem en contra del president Puigdemont seria una decisió  política : aquest país és Dinamarca.

La tercera és totalment política : el 25 d’avril de 2018, hi haurà un referèndum  legal i autoritzat pel estat danès que es celebrarà a les illes Fèroe per permetre l’aprobació d’una constitució propria d’aquest territori que té un estatut d’autonomia des de l’any 1948. Aquest projecte de constitució afirma que el poble de les illes Fèroe ha d’aprobar per referèndum l’intensificació de la seva independència o, al contrari, de la seva integració a Dinamarca.

Sobre el referèndum a les illes Fèroe

Sobre l’ordre de detenció europeu

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!