Quan la immunitat parlementària era impossible aixecar

12 de març de 2021

0 comentaris

Quan la immunitat parlementària era impossible aixecar

Fa gairebé vint anys, semblava practicament impossible aixecar la immunitat parlementària d’un diputat al parlament europeu.

José Maria Gil-Roblès del partit popular espanyol que era un antic president del Parlament de Brussel·les criticava aleshores durament la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora del Parlament europeu que considerava massa protectora de la immunitat.

Donava aquest exemple : al inici dels anys 2000, un diputat grec estava preseguit pel marit de la seva mestressa per haver produït testimoniatges falsos en una disputa sobre una pensió d’aliments. La Comissió Jurídica Assessora havia recomanat mantenir la seva immunitat de diputat europeu al considerar que la fiscalia grega havia justificat el processament del càrrec polític amb el motiu de la seva activitat política.

La sospita que el processament judicial té el motiu de interferir amb l’activitat política tipifica el “fumus persecutionis”. “Es pot aixecar la immunitat només si l’assumpte no té res a veure amb la política. Un representant elegit no hauria d’estar per sobre de la llei, però tampoc no hauria de ser processat més particularment perquè es dedica a la política ”, va resumir aleshores el socialista francès François Zimeray, advocat i membre de la comissió Jurídica Assessora del Parlament europeu.

Existiria o hauria existit un obstacle formal que impediria o hauria impedit l’aixecament de la immunitat d’un diputat al Parlament europeu eixit principalment de la barreja entre les lleis nacionals i la legislació europea. Perquè un delicte permeti l’aixecament de la immunitat d’un diputat europeu, s’ha d’estar en vigor als quinze estats membres. En el passat, el diputat francès Bernard Tapie va mantenir la seva immunitat com a eurodiputat perquè el delicte tributari del qual l’acusava la fiscalía no era tipificat de la mateixa manera a Itàlia.

“Sense codi penal europeu, és pràcticament impossible aixecar la immunitat” opinava l’any 2003 el diputat alemany Martin Schulz.

Potser existeix encara el fumus persecutionis peró “o tempora, o mores ! »