Bèlgica del sud

Catalunya vista del nord

21 de gener de 2018
0 comentaris

Pel consell d’Europa, la inviolabilitat parlementària és una garantia de dret importantíssima

La fiscalia general de l’estat espanyol va considerar important de fer saber publicament ahir que la immunitat d’un diputat de Catalunyà no impedeix el seu empresonament però només la seva « detenció policial ».

Aquest comunicat permet de recordar-se de l’article 57 de l’estatut de Catalunya que afirma : « Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. » (un delicte flagrant és aquest que té lloc sota els ulls mateixos d’algù).

Es veritat que la definició de la immunitat pel estatut de Catalunya no és precisa però aquest mot té un sentit i una definició jurídica : és l’institució que permet que un parlementari pugui complir el seu mandat polític protegit de les pressions.

La immunitat parlementària té en efecte el seu origen en la separació de poders i la recerca de la independència del poder legislatiu respecte de l’executiu i del judicial.

Tradicionalment, és admès que l’immunitat parlementària té dos components : la irresponsabilitat i la inviolabilitat.

La irresponsabilitat parlementària impedeix de perseguir un parlementari pels seus vots, opinions o expressions durant i després del seu mandat.

La inviolabilitat protegeix el parlementari, excepte en cas de delicte flagrant contra qualsevol persecució judicial, detenció o incarceració durant el seu mandat amb la possibilitat per l’assemblea parlementària d’aixecar-la.

En la seva resolució N°2127 del 23 de juny de 2016, el consell d’Europa  va considerar que la inviolabilitat parlementària és una garantia de dret importantíssima per a protegir els parlementaris contra  les persecucions  judicials que tenen l’objectiu d’entrebancar la seva activitat política. Reafirma doncs « la necessitat de manternir un règim d’inviolabilitat que, com va reconeixer el Tribunal Europeu de Drets Humans en la seva sentència Kart  contra Turquia  del 3 de desembre de 2009, permet d’impedir l’eventualitat d’una persecució penal per protegir els opositors de les pressions o abusos de la majoritat ».

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!