Bèlgica del sud

Avui el dia 21 d’octubre de 2019, fa vint anys, la Cour de Cassation de la república francesa (equivalent del tribunal suprem)  va donar un caràcter definitiu a la pena d’empresonament de deu anys a la qual el tribunal criminal del departament francès de Gironda (cour d’assises) va condemnar el ex secretari general de la prefectura de Gironda, Maurice Papon.

Maurice Papon (1910-2007) era un alt càrrec de l’admininistació de l’estat francès. La seva carrera va acabar-se com a ministre d’hisenda de la república francesa de l’any 1978 fins a l’any 1981.

Com a cap de la policia a Paris (prefecte de policia) a l’inici dels anys 1960 durant la guerra d’Algèria, va organitzar amb duresa una repressió contra els militants del partit independentista algerià (FLN) que va provocar desenes de morts.

A partir de 1981, va començar contra ell, després querelles, l’instrucció criminal del cas de la seva participació als assessinats de centenars de jueus (nens i adults) durant la segona guerra mundial quan era secretari general de la prefectura del departament francès de Gironda a Bordeus.

El judici oral va començar l’any 1997 davant el tribunal criminal del departament francès de Gironda (cour d’assises) que va  condemnar-lo a una pena de deu anys d’empresonament criminal pels fets següents que el tribunal va estimar contitutius de crims contra la humanitat :

Del mes de juny de 1942 fins al mes d’agost de 1944, 1560 persones d’origen jueu, incloent molts nens, dividits en deu combois, van ésser deportades al camp d’Auschwitz on la majoria va morir. Aquestes 1560 persones van ésser sotmeses a  tractaments inhumans, si no haguessin estat exterminades allà; alguns d’aquests combois havien estat precedits per detencions massives dintre la població jueva.

Les detencions il·legítimes realitzades a petició de les autoritats alemanyes, es van dur a terme amb l’assistència activa del acusat, aleshores secretari general de la prefectura de Gironda que, en virtut de les grans delegacions de poders atorgades pel prefecte regional, tenia autoritat tant sobre els serveis prefectorals com sobre la policia i la gendarmeria, així com sobre la direcció del camp de presoners de Mérignac i serveis com el servei d’afers jueus. També el acusat tenia un coneixement precís de la política anti-jueva del govern de Vichy i que, tan aviat com va prendre possessió del càrrec, va adquirir la convicció que la detenció, la reclusió i la deportació dels jueus cap à l’Est els van dur inevitablement a la mort.

El tribunal de Bordeus va jutjar que Maurice Papon va manifestar una  contribució activa i coneixedora  per les seves accions personals en l’execució dels fets  comesos per la Sicherheitspolizei i el Sicherheitsdienst tots dos declarats criminals pel tribunal militar internacional de Nuremberg l’1 d’octubre de 1946, contribució que va formar part d’un pla concertat elaborat per l’Alemanya nazi.

El 21 d’octubre de 1999, la Cour de cassació es va negar admetre a tràmit el seu recurs perquè havia fugit a Suïssa el dia abans de compareixer. Es la raó per la qual la sentència condemnatòria del tribunal criminal de Bordeus va esdevenir definitiva aquell dia.

Maurice Papon va ser detingut, extradit de Suïssa el mateix dia i empresonat a la presó de Fresnes a prop de Paris. La justícia va posar-lo en llibertat el 18 de setembre del 2002 a causa del seu estat de salut. Va morir el 17 de gener del 2007.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!