Bèlgica del sud

Catalunya vista del nord

1 de maig de 2020
0 comentaris

A Alemanya, ni estat d’alarma com a Espanya, ni guerra contra un enemic invisible i estat d’emergència com a França sinó una crida al seny dels ciutadans

Per lluitar contra l’epidèmia del nou coronavirus, no hi ha hagut a Alemanya ni estat d’alarma com a Espanya, ni guerra contra un enemic invisible i estat d’emergència com a França sinó una crida al seny dels ciutadans.

El lloc internet d’informaciò francès Mediapart va publicar el 24 d’abril de 2020 una interessantíssima entrevista amb Johann Chapoutot, catedràtic d’història contemporània a la universitat de Paris-Sorbonne i especialistà del nazisme on explica que a Alemanya les autoritats federals com les dels länder (Estats federats) van fer això que recomana la medicina i no pas el confinament generalitzat i la suspenció de les llibertats fonamentals dels ciutadans com van fer els estats espanyol, francès i italià.

Que recomana la medicina en cas d’epidèmia ? (hi ha hagut moltes des del inici del segle XX que van permetre d’experimentar el millor sistema de lluita contra elles : la grip espanyola l’any 1918, la grip asiàtica l’any 1957 que va ocasionar poster fins a 100 000 defuncions a França, la grip de Hong-Kong l’any 1968 que va causar 35 000 defunccions a França, l’epdèmia de SIDA que va provocar la mort de mes de 32 milions de persones al nivell global des del inici dels anys 1980, etc.) :

  • Detecció de tots els malalts lleus com greus,
  • Cura de tots els malalts des del primers símptomes,
  • Aïllament dels malalts els més contagiosos.

Per què Alemanya va fer tot això i no pas França, Espanya o Italià que van triar el mètode medieval del confinament, de la quarantena i de l’aïllament de tothom donant l’ordre següent « queda’t a casa ! » (fins i tot si tens símptomes) ?    

Perquè Alemanya té la capacitat industrial de produir proves. Les proves més ràpides van ser desenvolupades per científics i industrials alemanys des de la fi del mes gener de 2020. I la producció va ser possible gràcies a les capacitats de producció del país.

Les xifres de llits d’hospital són també molt impressionants: 28.000 llits en cures intensives operatives a finals de gener a Alemanya, i només 5.000 a França. Alemanya ha estalviat  gairebé tot excepte el seu sistema sanitari.

Tothom va assenyalar les diferències de registre entre les intervencions d’Angela Merkel, el 19 de març de 2020, i Frank-Walter Steinmeier, president federal alemany, l’11 d’abril i les d’Emmanuel Macron, el president francès.

Merkel, com Steinmeier, parlen al seny dels seus oients.  Merkel va dir: “La situació és dinàmica, aprendrem d’ella a mesura que anem. […] Us ho pregunto, no confieu en els rumors […] Som una democràcia, no vivim de les restriccions de les llibertats, sinó del coneixement compartit.

Pel que fa  Steinmeier: “Som una democràcia viva, amb els ciutadans conscients de la seva responsabilitat, escoltem els fets i els arguments, confiem els uns en els altres. ”

Merkel i Steinmeier parlen a adults i a ciutadans racionals.
“Estem en guerra”, va dir, per la seva part, el president francès Macron, a qui Steinmeier va respondre, amb calma i fermesa : “No, no es tracta d’una guerra. ”

A Alemanya, no hi ha hagut d’estat d’emergència o d’alarma.

Cal destacar que la República Federal d’Alemanya  és una veritable república parlamentària. El Bundestag governa a través del govern. En qualsevol moment, pot retirar-li la seva confiança. A França, s’han atribuït competències excepcionals a l’administració i al govern. A Alemanya, no s’ha previst cap mena de disposició d’aquest tipus. A causa de lamentables precedents històrics, la protecció de les llibertats individuals és forta a Alemanya, així com la vigilància dels ciutadans, inclosos dels mitjans de comunicació, sobre aquestes qüestions. A França, els drets i les llibertats fonamentals són totalement suspeses  per l’executiu a causa de l’epidèmia i no és impossible que moltes disposicions de l’estat d’emergència sanitària es quedaran després de la crisi.

No hi va haver, com hem vist a Espanya, tensions entre Berlín i regions en la gestió de l’epidèmia  : a Alemanya el diàleg es va fer bé. Les competències entre les autoritats federals i dels länder es comparteixen per al finançament de les estructures hospitalàries. Però pel que fa les  qüestions d’ordre públic i, per tant, de confinament, son les länder que son exclusivament competents.

També s’ha observat disparitats entre regions com Baviera i Saarland que van votar i implementar ràpidament el confinament i altres länder. Això es superposa,  amb un factor cultural, que també es pot trobar al nivell europeu i fins i tot global.

D’una banda, països com França, Espanya o Itàlia, caracteritzats per un catolicisme cultural, amb una forta presència de l’estat, hereu de l’Església i, de l’altra, estats i zones geogràfiques del protestantisme i de la primacia de la persona, on domina el liberalisme, de vegades fins i tot creant un perjudici  a la salut, com al Regne Unit o als Estats Units.

Aquesta divisió es troba a Alemanya, entre regions catòliques com Baviera, on el confinament  es va dur a terme de manera força autoritària, i altres länder, on les llibertats fonamentals són més protegides.

__________________________________

En Allemagne, pas d’état d’alerte comme en Espagne, pas de guerre contre un ennemi invisible et d’état d’urgence comme en France mais un appel à la sagesse des citoyens

 

Pour lutter contre l’épidémie du nouveau coronavirus, il n’y a pas eu d’état d’alerte en Allemagne comme en Espagne, pas de guerre contre un ennemi invisible et un état d’urgence comme en France mais un appel à la sagesse des citoyens.

 

Le site d’information français Mediapart a publié le 24 avril 2020 une interview très intéressante avec Johann Chapoutot, professeur d’histoire contemporaine à l’Université de Paris-Sorbonne et spécialiste du nazisme où il explique qu’en Allemagne des autorités fédérales telles que des Länder (États fédéraux) ont fait ce que la médecine recommande non pas le confinement et la suspension généralisée des libertés fondamentales des citoyens comme l’ont fait les États espagnol, français et italien.

Que recommande la médecine en cas d’épidémie? (Il y en a eu beaucoup depuis le début du XXe siècle qui ont permis de faire l’expérience du meilleur système pour les combattre: la grippe espagnole en 1918, la grippe asiatique en 1957 qui a fait peut-être jusqu’à 100 000 morts en France, la grippe de Hong Kong en 1968 qui a fait 35 000 morts en France, l’épidémie de sida qui a tué plus de 32 millions de personnes dans le monde depuis le début des années 80, etc. ) :

– Détection de tous les patients légers et sévères,

– Prise en charge de tous les patients dès les premiers symptômes,

– Isolement des patients les plus contagieux.

Pourquoi l’Allemagne a-t-elle fait tout cela et non la France, l’Espagne ou l’Italie qui ont choisi la méthode médiévale de confinement, de mise en quarantaine et d’isolement de chacun en donnant l’ordre suivant: «restez chez vous! »(Même si vous avez des symptômes)? Parce que l’Allemagne a la capacité industrielle de produire des tests.

Les tests les plus rapides ont été développés par des scientifiques et industriels allemands à partir de fin janvier 2020. Et la production a été possible grâce aux capacités de production du pays.
Le nombre de lits d’hôpitaux est également très impressionnant: 28 000 lits en soins intensifs fonctionnaient fin janvier 2020 en Allemagne, et seulement 5 000 en France. L’Allemagne a économisé presque tout sauf sur son système de santé. Tout le monde a noté les différences de ton entre les discours d’Angela Merkel du 19 mars 2020 et de Frank-Walter Steinmeier, président fédéral allemand, le 11 avril, et ceux d’Emmanuel Macron, président français.

Merkel, comme Steinmeier, parle de la sagesse de ses auditeurs. Merkel a déclaré: “La situation est dynamique, nous en tirerons des leçons au fur et à mesure. […] Je vous le demande, ne faites pas confiance aux rumeurs […] Nous sommes une démocratie, nous ne vivons pas des restrictions des libertés, mais de la connaissance partagé. Quant à Steinmeier: “Nous sommes une démocratie vivante, avec des citoyens conscients de leur responsabilité, nous écoutons les faits et les arguments, nous nous faisons confiance.” Merkel et Steinmeier parlent à des adultes et à des citoyens rationnels. “Nous sommes en guerre”, a déclaré le président français Macron, à qui Steinmeier a répondu calmement et fermement, “non, ce n’est pas une guerre”. En Allemagne, il n’y a ni état d’urgence comme en France ni état d’alerte comme en Espagne.

Il est à noter que la République fédérale d’Allemagne est une véritable république parlementaire. Le Bundestag gouverne car il désigne et contrôle le gouvernement. À tout moment, il peut lui  retirer sa confiance.

En France, des pouvoirs exceptionnels ont été attribués à l’administration et au gouvernement. En Allemagne, aucune disposition de ce type n’est prévue. En raison de précédents historiques malheureux, la protection des libertés individuelles est forte en Allemagne, tout comme la vigilance des citoyens, y compris des médias, sur ces questions. En France, les droits et libertés fondamentaux sont totalement suspendus par l’exécutif en raison de l’épidémie et il n’est pas impossible que de nombreuses dispositions de l’état d’urgence sanitaire subsistent après la crise. Il n’y a pas eu, comme nous l’avons vu en Espagne, des tensions entre Berlin et les régions dans la gestion de l’épidémie: en Allemagne, le dialogue s’est bien passé. Les compétences entre les autorités fédérales et les Länder sont partagées pour le financement des structures hospitalières. Mais en matière d’ordre public et donc d’enfermement, ce sont les Länder qui sont exclusivement compétents. Des disparités ont également été observées entre des régions telles que la Bavière et la Sarre qui ont voté et rapidement et mis en œuvre le confinement et d’autres Länder.

Ceci se superpose également  avec un facteur culturel, que l’on retrouve également au niveau européen et même mondial. D’une part, des pays comme la France, l’Espagne et l’Italie, caractérisés par un catholicisme culturel, avec une forte présence de l’État, héritier de l’Église et, d’autre part, des États et des zones géographiques de protestantisme et de primauté de la personne, où le libéralisme domine, causant parfois même des dommages à la santé, comme au Royaume-Uni ou aux États-Unis. Cette division se retrouve en Allemagne, entre des régions catholiques comme la Bavière, où le confinement a été effectué de manière plutôt autoritaire, et d’autres Länder, où les libertés fondamentales sont mieux protégées.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!