De la retroactivitat in mitius a la inderogabilitat in durius

La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans va jutjar en una sentència del 17 de setembre de 2009, (Scoppola v. Itàlia) que l’article 7.1 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals  garanteix no només  el principi de la no retroactivitat de les lleis penals més greus, sinó també, i implícitament, el principi de la retroactivitat de la llei més suau.

Aquest principi es regeix per la normativa segons la qual, si la legislació penal vigent en el moment de la comissió del delicte i les lleis penals aprovades amb posterioritat abans del pronunciament d’una sentència ferma són diferents, el jutge haurà d’aplicar les disposicions més favorables al processat.

Però què passa si la sentència ja és edictada ? La resposta és donada no només per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sinó pel codi penal espanyol.

El Tribunal Europeu de Drets Humans va aplicar el principi de retroactivitat de la llei penal més suau a una persona sentenciada definitivament, en la mesura que el dret nacional imposava expressament l’obligació als tribunals nacionals de revisar d’ofici una sentència de condemna quan una llei posterior  redueix la pena aplicable per un delicte (sentència del 12 de gener de 2016 Gouarré Patte contra Andorra).

És el cas del codi penal espanyol que preveu, en el seu article 2 que ‘tenen efecte retroactiu les lleis penals que afavoreixin el reu, encara que en entrar en vigor hagi recaigut sentència ferma i el subjecte estigui complint condemna. En cas de dubte sobre la determinació de la llei més favorable, s’ha d’escoltar el reu’.

Per tant la qüestió important és la següent  : Què és una llei penal que afavoreix el sentenciat ?

En general es pot contestar que son lleis que introdueixen en la legislació cas d’exclusió de responsabilitat penal,  lleis que limiten la possibiliat d’aplicar una llei penal o  lleis que deroguen una llei que institueix un delicte.

Però, si això és veritat, com entendre  que hi va haver un judici per castigar convocants i organitzadors d’un referèndum considerat com il·legal, fets que eren castigats fins a l’any 2005 abans la derogació de la llei que instituÏa aquest delicte ?

Cal recordar aquí i previament el vell principi de dret (eixit de Sextus Liber Decretalium, de regulis juris XXXIV promulgat el 3 de març de l’any 1299 pel Papa Bonifaci VIII),  encara vigent « specialia generalibus derogant », segons la qual no pot aplicar-se una llei general si existeix una llei en una matèria especial.

És precisament una llei especial (la llei orgánica 2/2005, del 22 de juny de 2005 de modificació del codi penal) que va derogar molt explicitament la llei orgánica 20/2003, del 23 de desembre de 2003 que havia creat un delicte especial i precís de convocatòria sense competència d’eleccions generals, autonómiques o locales o consultes per via de referèndum (antic article 506 bis del codi penal espanyol).

En l’exposició de motius d’aquesta llei de 2005 es pot llegir : « La derogació per la present llei, es refereixen a conductes que no tenen la suficient essència com per merèixer el tractament penal, i menys encara si la pena que es contempla és la presó.

El dret penal es regeix pels principis d’intervenció mínima i proporcionalitat, segons ho que ha assenyalat el Tribunal Constitucional, que ha reiterat que no es pot privar una persona del dret a la llibertat sense que sigui estrictament imprescindible. En el nostre ordenament hi ha altres formes de control de la legalitat diferents de la via penal. Així, l’exercici de les potestats de convocar o promoure consultes per qui no les té legalment atribuïdes és perfectament controlable per vies diferents a la penal ».

Tot això no va impedir el judici penal i la sentència condemnatòria contra els organitzadors del referèndum de l’1-0 utilitzant altres tipificacions penals més generals com la sedició.

Potser cal concloure que, malgrat l’existència del principi de retroactivitat de la llei penal més suau, existiria un principi de dret desconegut i amagat que impediria la derogació de les lleis penals més dures…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *