Bèlgica del sud

Catalunya vista del nord

15 de gener de 2020
0 comentaris

És molt més difícil per a un jutge jutjar-se un mateix

-Doncs et jutjaràs tu mateix-va repondre el rei-és la cosa més difícil. Es molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar els altres. Si arribes a jutjar-te bé és que ets un autèntic savi. (aquarel·la d’Antoine de Saint-Exupéry que representa el personatge del rei del asteroide 325 publicada amb el seu text)

“És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar els altres” escrivia l’escriptor francès Antoine de Saint-Exupéry en el seu llibre molt conegut que va ser publicat l’any 1943 El petit príncep“.

A l’inici de la fase d’instrucció del judici contra el procés, hi va haver al mes de novembre de 2017 una controversa sobre la competència del tribunal encarregat de jutjar els fets perseguits en particular en un manifest signat per 120 catedràtics de dret penal de tot arreu a l’estat espanyol.

Al mes de maig de 2019, el grup de treball contra les detencions arbitràries de l’ONU va qüestionar, com tantes vegades s’ha fet, la competència de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem per jutjar aquests fets que es van cometre a Catalunya i que, per tant, correspondria ser tractats judicialment, en tot cas, al Principat.

La principal dificultat d’haver escollit el tribunal suprem com a jurisdicció competent per a jutjar en el judici contra el procés és precisament que és el tribunal suprem, es a dir que no hi ha cap jurisdicció en el sistema judicial espanyol que té un grau superior a el del TS i que, per tant, pot jutjar un  recurs d’ape·lació  o de cassació contra les resolucions o sentències del Tribunal Suprem tot i que els delictes perseguits en el judici del procés siguin majors i puguin ser castigats, com es va veure, de més de deu anys d’empresonament.

L’auto del 9 de gener de 2020 que rebutja a Oriol Junqueras el benefici de la immunitat parlamentaria europea és, d’aquest punt de vista, molt paradigmàtic : en la part dispositiva d’aquest auto, el Tribunal Suprem, en el punt 3 diu :

« 3.- No ha lugar a declarar la nulidad de la sentencia de 14 de octubre de 2019 dictada por esta Sala ».

Es a dir :  No hi ha raó de declarar la nul·litat de la sentència del 14 d’octubre de 2019 dictada per nosaltres mateixos. Com si fos possible que un tribunal poguès jutjar-se un mateix i declarar nul·la la seva propia sentència excepte si té la capacitat inhumana i grairebé divina per jutjar sense prejudici (i postser per condemnar)   amb una perfecte imparcialitat una cosa que va néixer del seu esperit desprès una llarga deliberació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!