Bèlgica del sud

Catalunya vista del nord

26 d'octubre de 2019
0 comentaris

La sedició en el codi penal belga 

El codi penal belga té un evident valor històric : data de 1867 i s’assembla molt al codi penal francès de 1810 que data de Napoleó.

A França, aquell codi Napoleó va ser abrogat en l’any 1994. El nou codi penal no parla de cap sedició.

En el seu diccionari de dret criminal, el professor de dret penal, Jean Doucet, escriu : « Una revolta violenta, més o menys espontània, d’una part de la població, contra el govern o contra una autoritat local, s’anomena tradicionalment sedició. Avui el codi penal francès   parla més aviat de moviment insurreccional (article 412-3 ) ».

Es veritat que el mot i la noció de sedició són avui en francès envellits i fins i tot desuets.

Es pot veure que es tracta d’una cosa molt diferent de la sedició segons el codi penal espanyol que defineix així la sedició en el seu article 544 : « Són reus de sedició els qui, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió ( la rebel·lió necessita violència), s’alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, que s’apliquin les lleis o que qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic exerceixi legítimament les seves funcions o compleixi els seus acords o les resolucions administratives o judicials. »

En el codi civil belgà, hi ha cinc ocurrències del mot « sedició » o « sedicios/a » :

1 / L’article 131 parla del lloc de la ‘reunió sediciosa’ per castigar els que formen part de la banda que ha comès els delictes prevists pels articles 101, 102, 103 i 104 del codi penal belga (l’article 101 tracta de l’atemptat contra la vida o la persona del rei ; l’article 102 tracta de l’atemptat contra l’hereu de la corona ; el 103 de l’atemptat contra la reina o els membres de la família reial ; doncs res a veure amb la sedició de l’article 544 del codi penal espanyol).

Però cal destacar que l’article 104 del codi penal belga evoca ‘l’atemptat amb l’objectiu de destruir o de canviar la forma de govern’. Es un delicte major castigat d’una pena fins a trenta anys d’empresonament.

2/ El mateix article 131 del codi penal de Bèlgica tracta de les persones que van dirigir la ‘sedició’ al sentit dels articles 101,102, 103 i 104 del mateix codi.

3/ L’article 132 del codi penal belga parla també de ‘reunió sediciosa’’ al sentit dels articles 101,102, 103 i 104 del mateix codi.

4/ L’article 134 parla de ‘fets de sedició’ per excloure la repressió contra els que obeeixen als primers avís de les autoritats civils o militars.

5/ El mateix article 134 del codi penal  precisa que l’exclusió de la repressió no pot aplicar-se als que participen a la ‘reunió sediciosa’ .

Per tant el codi penal belga no preveu especificament un delicte major de sedició però un ‘atemptat amb l’objectiu de destruir o de canviar la forma de govern’.

En fi, és evident que els delictes menors que preveuen els articles 151 i 233 del codi penal belga no tenen res a veure amb el crim de sedició al sentit de l’article 544 del codi penal espanyol : castigen de penes només fins a un any de presó els servidors públics que vulneren les llibertats i els drets que la constitució graranteix o que es concerten amb l’objectiu de prendre mesures contràries a les lleis o als decrets reials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!