Una bala perduda

Es el títol d’una petita novel.la que Joseph Kessel va escriure l’any 1935, un any després haber viscut a Barcelona durant els fets d’octubre 1934 com a peridiosta un dels episodis els més inoblidables de la seva vida.

En el pròleg de l’édició de l’any 1972, Joseph Kessel va escriure :

‘Dos anys abans de la gran guerra civil a Espanya, es va produir una insurrecció a Barcelona. Però els rebels, doncs, no tenien res en contra del règim de la república. El que volien era la independència de Catalunya. L’aixecament va respondre a l’instint d’un vell poble. De fet, els catalans mai no han acceptat la seva integració a Espanya. De segle a segle, es van agafar armes per desfer-se’n. Van intentar de nou l’any 1934.

Aquesta vegada, tenien al capdavant el govern oficial de la seva província, la “Generalitat de Catalunya”, que tenia la guàrdia d’assalt i una guàrdia especial: “Els Mossos d’Escuadra”.

Vaig ésser allà per casualitat i vaig poder seguir els esdeveniments de prop. El cas va ser breu ….

En quines forces, quines promeses, quines esperances, els líders de la Generalitat havien basat la seva fatídica decisió : no puc dir-ho. Però immediatament després que la guarnició de Barcelona va fer costat al poder de Madrid, només va caldre unes hores per a vèncer els mossos d’esquadra, expediar a les seus casernes la guàrdia d’assalt i per a dispersar els joves que tenien braçals catalans…i desprès la llei marcial va regnar a tota la ciutat de Barcelona.

Aleshores estava errant als carrers estrets del nucli antic de Barcelona que té nobles façanes feudals i, de sobte, la insurrecció va semblar renéixer amb una violència més gran. Va esclatar un tiroteig tan ben alimentat, tan dens, tan atapeït, que van xiular les bales, van retopar en totes direccions i era impossible saber qui disparava a qui i per què.

Aplanat contra pedres venerables, refugiat de vegades en un claustre de convent , de vegades en un portal, intentava sense èxit entendre ho que estava passant.

Un periodista espanyol que vaig encontrar dins un d’aquests refugis va explicar-me finalment : no es tractava  d’una nova insurrecció sinó  d’uns franctiradors dispersats a les teulades. La importància i el volum del tiroteig s’explicava pel pànic dels soldats joves i inexperimentats.

(…)

– Que esperen els franctiradors ? vaig demanar.

– Res. Res de res, va contestar el meu col·lega. Per això, es diuen els desperados.

(…)

Les tropes del Tercio van ser convocades. Eren professionals. Sobre els teulats de Barcelona, va començar la caça de l’home.

(…)

Durant aquestes hores inacabables, vaig viure d’esperit constantment amb aquests homes, aquests desperados que, sols, davant la seva mort, s’acarnissaven i lluitaven davant de la ciutat roncadora, en un combat  insensat i sublim.’

La novel·la conta l’història tràgica d’un jove anarquista enllustrador de sabates a la plaça Catalunya que va convertir-se en franctirador després de la vaga insurreccional d’octubre de 1934. Un noble orgull  i el rebuig de l’invasió militar de la seva ciutat van empènyer-lo, més que el seu compromís polític, a aixecar-se sol i amb armes contra la tropa i el Tercio.

  • Joseph Kessel va neixer l’any 1898 a Argentina de pares russos que van fugir les persecucions antisemites. Es un escriptor francès que sovint va escriure ‎novel·les inspirades dels seus viatges. El més conegut és el lleó (1958). Va integrar la prestigosa Académie française l’any 1962. Va morir l’any 1979.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *