Bèlgica del sud

El judici contra el procès és un exemple paradigmàtic de la complexitat de la gestió d’un judici llarg que el president de la sala ha de dur a terme tot i que el temps molt llarg dels debats contribueix a crear una gran incertesa.

Es pot hi haver incidents imprevisibles però els incidents no son la font la més important d’incertesa sobre la data de la fi del judici.

La necessitat d’avaluar la durada dels debats és un exercici difícil quan hi ha un gran nombre de testimonis.

Un testimoni previst per una mitja hora que no sembla voler parlar molt com el ex ministre d’interior de l’estat espanyol Juan Ignacio Zoido pot provocar tantes preguntes dels parts que el seu interrogatori pot desenenvolupar-se durant més de dues hores així que es va passar el 28 de febrer de 2019.

Si el tribunal ha d’escoltar centenars de testimonis, l’exercici de previsió de la durada del judici pot convertis-se en un veritable trencacolsque.

De la mateixa manera, si hi ha molts advocats de la defensa com molts fiscals o acusators, cal preveure llur temps d’expressió oral sense possibilitat de vulnerar llurs drets i per tant de limitar llur temps d’expressió.

Però la preoccupació essencial del magistrat que presideix un  judici llarg ha de ser la necessitat d’estalviar les forces dels acusats i dels jutges.

Si els acusats son nombrosos, això multiplica el risc que un d’ells pugui patir d’un accident o d’una malatia durant els mesos que necessitarà el judici.

Si la presència de tots els acusats no pot eludir-se, és una eventualitat que fa correr el risc d’una suspensió del judici durant un temps indeterminat.

El risc que un jutge del tribunal no pugui continuar la seva feina a causa d’un accident ou d’una malaltia és encara més important perquè, si falta nomès un jutge, cal celebrar un nou judici des de l’inici amb un nou jutge.

El judici del procès és un judici històric durant el qual set jutges han de jutjar dotze acusats desprès de l’interrogatori de 500 testimonis per més de nou advocats, quatre fiscals, una advocada de l’estat i dos advocats de l’acusació popular.

La mitjana d’edat dels membres de la sala penal del tribunal suprem és de 63 anys.

El més vell és Luciano Varela que va neixer el 9 de maig de 1947. Això significa que aquest magistrat tindrà la seva jubilació forçosa el 9 de maig de 2019 en complir l’edat de setentados anys així que preveu l’article 386 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial. Desprès d’aquesta data no podrà continuar formant part del tribunal. Si els debats no s’acaben abans, caldrà celebrar un nou judici des de l’inici amb el magistrat que el substituirà.

L’interrogarori de 500 testimonis necessita 50 dies com a mínim, és a dir entre tres o quatre mesos de debat judicial segons que el tribunal funcciona tres dies cada setmana o quatre. A més a més, cal comptar amb les defenses  dels avocats que poden pledejar durant tot el temps que volen.

Tot això deixa pensar que el judici al procès que va començar el 12 de febrer de 2019 no podrà acabar-se abans el més de juny o de juliol de 2019 és a dir després del 72e aniversari de Luciano Varela el 9 de maig de 2019 excepte si occorre abans d’aquesta data un esdeveniment excepcional (que és avui totalment imprevisible) o una acceleració improblable del ritme dels interrogatoris dels testimonis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!