Bèlgica del sud

Si és difícil de considerar que existeix una democràcia sense lleis, l’existència de la llei no és un criteri de l’existència o de l’efectivitat de la democràcia. La democràcia és el règim polític que ofereix als ciutadans la possibilitat efectiva de canviar les lleis i sobretot la primera d’entre elles : la constitució.

Vist des de fora, és veritat que sembla molt sovint que hi ha a l’estat espanyol una mena de confusió entre llei i democràcia i que molts polítics parlen de la necessitat de no saltar la llei sense considerar la possibilitat que tenen de canviar-la com si hi hagués una immutabilitat gairebé sacrada de la llei i com si l’objectiu evident de l’activitat política no fos de fer evolucionar el dret  però de l’aplicar, ho que és una prerogativa merament administrativa o judicial.

Les dictadures son fetes de lleis com les democràcies però, en les dictadures, la llei és aplicada amb arbitrarietat i no pot canviar sense la voluntat d’un home o d’un petit grup d’homes que tenen una legitimitat limitada…i els dictadors sovint no son interessats per canviar lleis que protegeixen llur poder.

Per tant l’existència de la llei no és un criteri de l’existència o de l’efectivitat de la democràcia. La democràcia és el règim polític que ofereix als ciutadans la posssibilitat efectiva de canviar les lleis i sobretot la primera d’entre elles : la constitució.

A Espanya en 40 anys, la constitució va ser reformada només dues vegades. Això és una excepció a Europa. Les reformes de constitucions dels estats europeus van coneixer un ritme sovint frenètic contrastant amb l’immobilitat constitucional espanyola. Així doncs la constitució de la confederació helvètica de 1999 va ser reformada amb un velocitat mitjana de tres vegades cada any i la belga de 1994 va ser reformada fins ara 28 vegades. A França hi va haver, com el 25 de març de 2003, reformes de la constitució per superar preventivament l’inconstitucionalitat d’un projecte de llei com l’havia proposat el consell d’estat que és també a França el tribunal suprem en matèria administrativa. No hi ha doncs cap intangibilitat de la constitució que s’ha convertit, a molts països europeus, en una eina evolutiva al servei del poder polític.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!