Bèlgica del sud

Catalunya vista del nord

20 de gener de 2019
0 comentaris

A Espanya, no es pot jutjar persones perseguides per delictes majors que son a l’exili

El cas Cesare Battisti revela una gran diferència entre els procediments penals de dos estats de l’unió europea : Italia i Espanya.

L’exili de Cesare Battisti s’ha acabat fa pocs dies després de gairebé quaranta anys passats a Mèxic, a França, a Brasil i, al final, a Bolívia on va ser detingut i entregat a les autoritats de l’estat italià per a executar una sentència del 13 de desembre de 1988. 

Aquell dia, el tribunal criminal de Milà va pronunciar en contumàcia, és a dir en l’absència del imputat Battisti, una pena de presó perpètua per quatre homicidis denunciats per un membre del mateix grup d’extrema esquerra que ell. Aquest home que va denunciar fets comesos per Cesare Battisti va beneficiar de la llei italiana a favor dels penedits.

Aquesta pena va ser confirmada per una sentència de cassació de 1991 pronuciada després d’un recurs del condemnat.

Actualment, el dret italià no impedeix el judici en l’absència de l’imputat. L’article 420 bis del « Codice di procedura penale » dona el dret al jutge de jutjar en l’absència de l’imputat que ha renunciat expressament a la seva presència.

Aquest article autoritza també el judici en l’absència de l’acusat en el cas que l’acusat absent hagi rebut personalment la notificació de l’avís d’audiència o coneix amb certesa el procediment o s’ha retirat voluntàriament del coneixement del procediment.

El dret espanyol és molt diferent. L’article 786 de llei d’enjudiciament criminal institueix el principi fonamental de la presència obligatoria de l’acusat : «  La celebració del judici oral requereix preceptivament l’assistència de l’acusat i de l’advocat defensor (…) L’absència injustificada de l’acusat que hagi estat citat personalment (…) no és causa de suspensió del judici oral si el jutge o el tribunal, (…), considera que hi ha elements suficients per a l’enjudiciament, quan la pena sol·licitada no passi de dos anys de privació de llibertat o, si és de diferent naturalesa, quan la seva durada no passi de sis anys ».

Així doncs, a Espanya, no es pot jutjar persones perseguides per delictes majors que son a l’exili.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!