Bèlgica del sud

Catalunya vista del nord

23 de juliol de 2018
0 comentaris

El refugi suís

Al mes de febrer de 2018, el portaveu de l’oficina federal de justícia de la confederació helvètica, Folco Galli, havia declarat : « segons les normes juridiques relatives a la cooperació entre Suïssa i Espanya (…), Suïssa, com molts altres paisos, no pot cooperar judicialment  o extradir quan es tracta de delictes polítics ». I havia afegit que, en el cas d’Anna Gabriel, segons les informacions publicades, semblava  perseguida per un delicte politíc i, per tant, no havia cap extradició possible.

Cal recordar que l’exdiputada de la CUP al parlament de Catalunya ha rebut de les autoritats helvètiques, el permís per residir a Suïssa durant un període de cinc anys tot i que l’acusen d’haver comés un un delicte greu castigat amb trenta anys de presó, segons la notícia publicada el dia 29 de juny de 2018.

La comissió del consell nacional del parlament federal suïss (equivalent suïs del congrès dels diputats) va examinar, durant la seva sessió del dia 17 d’abril de 2018 el cas de Marta Rovira que va també escollir Suïssa com a refugi i va concloure que no pot ser extradida si el procediment en el qual la justícia espanyola l’acusa d’un delicte greu de rebel.lió castigat amb trenta anys de presó té només motius polítics.

Tot això s’explica pel fet que Suïssa no extradeix per delictes polítics i que la persona que fa l’objecte d’una sol·licitud d’extradició pot fer un recurs d’ apel·lació al tribunal penal federal de Bellinzona (Ticino). No es pot extradir de Suïssa en cas de processaments motivats per un desig de persecució política. Si  la persona en processament es beneficia de l’asil polític no pot tampoc ser extradida de Suïssa.

Suïssa va ratificar el dia 27 de setembre de 1967 el conveni europeu d’extradició del 13 de desembre de 1957 que impedeix tota extradició política i, a més, va expressar, per una declaració adicional la seva voluntat de rebutjar tota sol·licitud d’extradició si la persona extradida pot ser jutjada per una jurisdicció d’excepció excepte si la legislació d’organització judicial de l’estat que demana l’extradició dona a aquesta jurisdicció una competència general en matèria penal.

En el cas de l’estat espanyol, cal destacar que l’associació de jutgesses i jutges “àgora judicial” va afirmar, en el seu comunicat del 6 de juliol de 2018, que el procès seguit contra els polítics catalans acusats de rebel·lió « es pot haver sostret el coneixement de l’assumpte dels òrgans jurisdiccionals predeterminats per la llei, competents per raó del lloc de la comissió dels fets, i del que està coneixent un tribunal, els membres del qual són nomenats discrecionalment per un òrgan de designació política: el Consell General del Poder Judicial ».

 

# Gran ressò de l’exili a Suïssa de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel a la premsa francòfona

# Mandat d’arrêt contre une indépendantiste catalane exilée en Suisse

# l’exdiputada de la CUP al parlament de Catalunya ha rebut de les autoritats helvètiques, el permís per residir a Suïssa durant un període de cinc anys

# La comissió del consell nacional del parlament federal suïss va examinar el cas de Marta Rovira que va també escollir Suïssa com a refugi

# El règim jurídic de l’ extradició a Suïssa

# comunicat del 6 de juliol de 2018 de l’associació de jutgesses i jutges “àgora judicial” 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!