Són presos o exiliats polítics o no ?

Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carmè Forcadell, Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsati, Marta Rovira  són presos o exiliats polítics o no ?

El consell general del poder judicial de l’estat espanyol  va publicar documents interessantissims que permeten a cadascú de fer-se la seva opinió propia sobre la qüestió del caracter polític ( o no ! ) de l’instrucció del magistrat al tribunal suprem espanyol Pablo Llarena relativa a 23  electes catalans i dos dirigents associatius ( el dos Jordis) i de l’empresonament durant set mesos de Jordi Sanchez i Jordi Cuixart, six mesos de Oriol Junqueras i Joaquim Forn, tres mesos de Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull i gairebé dos mesos de Carmé Forcadell.

Cal recordar que la responsabilitat penal d’una persona suposa  obligatóriament fets personalment complerts.

Els fels individualitzats que consitueixen, segons el magistrat instructor, els fonaments de la rebel·lió que suposa que va haver « aixecament violent i public », així que diu l’article 472 del codi penal espanyol, i que hauria anat  comesa, personalment doncs, per tretze dels vint i cinc processats són els següents :

El president Carles Puigdemont ( que és, segons el magistrat del tribunal suprem, « en  rebel.lia », el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’interior Joaquim Forn (que són tots dos empresonats des del 2 de novembre de 2017)  són perseguits per rebel·lió y malversació per haver  participat a una reunió de coordinació policíaca on foren informats pels els caps dels mossos d’esquadra del « greu risc d’incidents violents durant el referèndum », per haver conegut « la gravitat de la manifestació del 20 de setembre davant de la conselleria d’economia i decidit de « mantenir el referèndum, de cridar la mobilització de la població, d’impulsar un operatiu policíac autonòmic compromès amb que les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal poguessin enfrontar-se amb èxit a la força policíaca de l’estat “. 

Jordi Sanchez i Jordi Cuixart  son tots dos empresonats des del mes d’octubre de 2017.  Són perseguits per rebel·lió per haver « utilitzat les seves responsabilitats en l’assemlea nacional de Catalunya y en l’associació Ominum cultural per a mobilitzar centenars de milers de persones i impulsat una massa de força que va fer  front a l’obligació policíac d’impedir el referèndum il·legal”. Tenen, segons el magistrat, responsabilitats en la concentració del 20 de setembre de 2017.

Marta Rovira és perseguida  per rebel·lió. Es troba a l’exili a Suïssa. El magistrat del tribunal suprem considera, quant a ella, que és rebel·lió el fet de « participar essencialment en la ideació dels mecanismes d’actuació parlementaris » per a « impulsar una legislació de suport i coordinació de sectors administratius » i de tenir una  responsabilitat l’organització del referèndum per a obtenir la disponibilitat de centres de votació.

Jordi Turull ( que va ser empresonat del 2 de novembre de 2017 al 4 de desembre de 2017 i des del dia 23 de març de 2018) és perseguit per rebel·lió i malversació per haver “impulsat la mobilització com a portaveu del govern de la Generalitat” i per haver  “gestionat i dissenyat la inserció publicitària del referèndum i coordonat les infraestructures informàtiques per votar i per fer el reclutament de voluntaris ».

Raül Romeva  ( que va ser també empresonat del 2 de novembre de 2017 al 4 de desembre de 2017 i des del dia 23 de març de 2018) és perseguit per rebel·lió i malversació per haver « impulsat la creació d’estructures d’estat » i per haver « fomentat el reconeixement de la República Catalana fora d’Espanya mitjançant el Diplocat ».  El magistrat considera també que el projecte que va permetre els vots dels catalans que viuen en país estrangers  en el qual Raül Romeva  va participar i l’atenció als observadors internacionals del referèndum constitueix un « aixecament violent i public ».

Carmè Forcadell ( que va ser també empresonada del 2 de novembre de 2017 al 3 de desembre de 2017 i des del dia 23 de març de 2018) és perseguida per rebel·lió per la seva « participació medul·lar » (sic) al procès independentista com a presidenta de l’assemblea nacional de Catalunya i per haver, com a presidenta del Parlament de Catalunya, sotmès a l’aprobació dels diputats lleis de support que serveixen de « coartada jusificadora » al procès tot i que eren contraris a las reiterades prohibicions i requeriments del tribunal constitucional. La seva participació « ha anat de la mà » (sic)  amb la violència manifestada en les últimes fases del procés. Segons el magistrat del tribunal suprem, el fet també d’haver participat a la manifestació del 20 de setembre durant l’escorcoll per la guardia civil de la seu de la conselleria d’economia i, l’endemà, d’haver cridat a la mobilització davant de la seu del tribunal constitucional constitueix també un « aixecament violent i public ». Segons el magistrat instructor del tribunal suprem, Carmé Forcadell va posar l’institució parlementària al servei del « resultat violent del referèndum i de la proclamció de la república ».

Antoni  Comín que és a l’exili a Bèlgica i  Dolors Bassa que va ser empresonada del 2 de novembre de 2017 al 4 de desembre de 2017 i des del dia 23 de març de 2018) son perseguits per rebel·lió i malversació per haver assumit el control de locals dels seus consellerias per permetre l’èxit del referèndum i per permetre que sels seus departaments  soportin  parcialment els gastos del referèndum.

Clara Ponsatí ( que es a l’exili a Escossia)  és  perseguida per rebel·lió i malversació com a consellera d’ensenyament pel seu control dels centres escolars i per garantitzar llur utilització durant el referèndum del 1-O.

Josep Rull ( que va ser  empresonat del 2 de novembre de 2017 al 4 de desembre de 2017 i des del dia 23 de març de 2018) és  perseguit per rebel·lió i malversació per haver participat a reunions on es definia l’estratègia independentista i per haver impedit qu’un vaixell pugui acollir policias al port de Palamós desprès de la celebració del referèndum.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *