Bèlgica del sud

En la sessió del dia 28 de març de 2018 del parlament de la república i cantó del Jura suïss, la qüestió de la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont i de l’exili d’electes independentistes catalans va ésser l’objecte d’una pregunta d’un diputat al president del govern jurassià. Pierre-André Comte, va recordar la recent fraternització a Suïssa entre el president Carles Puigdemont i el ex president del govern jurassià, Francois Lachat que va proclamar, el dia 24 de setembre de 1978 la creació de la república de Jura a Delemont. Durant la seva estada a Ginebra, François Lachat havia convidat Carles Puigdemont a visitar Jura. Després de la seva detenció a Alemanya, François Lachat va expressar la seva indignació i declarar que « si Carles Puigdemont és extradit, podriem dubtar de les nostres democràcies ».

El diputat jurassià Pierre-André Comte no vol participar al « debat constitucional espanyol » (sic)  però vol que Jura compleixi el seu deure de solidaritat amb el poble català que vol obtenir pacificament el seu dret a caminar cap al seu destí de llibertat i d’afirmació de la seva indentitat.

El diputat jurassià recorda que, en l’any 2010, Jura va acollir refugiats uigurs i pensa que el seu cantó ha d’acollir persones que fugen per raons de seguretat com Anna Gabriel. Recorda al govern espanyol que, durant la dictadura de Franco, Espanya va rebutjar l’extradició cap a Suïssa de l’independentista jurassià  Marcel Boillat. Demana al govern jurassià si és preparat per a acollir dirigents catalans que voldrien posar-se sota la protecció d’un estat protector dels valors de justícia i de fraternitat  entre els pobles.

El president del govern jurassià , David Eray , va contestar al diputat que, després del referèndum de l’1-O,  el govern jurassià va enviar al govern espanyol, per mitjà de l’ambaixada espanyola a Suïssa, una carta per expressar la seva preocupació en relació amb els darrers esdeveniments a Catalunya i en particular amb les actuacions policiàques contre els ciutadans que anaven a votar. La carta del govern jurassià aconsellava al govern espanyol de triar el camí d’un dialèg polític amb l’objectiu de fer baixar la tensió i de trobar una solució correcte per tots. El cap del govern jurassià va indicar al parlament del seu país que el dia 28 de mars de 2018 no havia rebut cap resposta del govern espanyol.

Va precisar que és la confederació helvètica que pot concedir l’asil polític i que, si ocórre aquesta decisió del consell federal suïss, Jura acollirà probablement refugiats polítics catalans d’acord amb la seva tradició d’acolliment i d’obertura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!