EL TRACTAMENT DELS VOTS NO DESITJATS

L’història del tractament dels vots no desitjats a Europa ens permet de recordar el temps gairebé oblidat dels referèndums d’aprovació de la constitució europea que es va celebrar l’any 2005 i de la ratificació més tard del tractat europeu de Lisboa.

A l’estat espanyol, la constitució europea fou subjecte a  una consulta participativa no decisiva. La participació fou molt baixa ( 42%) i el si va guanyar amb un 80% dels vots exprimits.

A França, la situació era molt diferent. Hi va celebrar-se un referendum per votar una llei de ratificació de la constitució europea. La participació fos alta ( 69%) i el no va guanyar amb un 55 % dels vots exprimits.

Als Paisos Baixos, en el referèndum sobre la mateixa constitució europea, el no va guanyar amb un 61 % dels vots exprimits.

Com aquests dos pobles havien votat malament, calia solucionar el problema amb el tracat de Lisboa. El ex-president de la repùblica francesa Valéry Gscard d’Estaing que havia redactat la constitució europea rebutjada pels francesos i holandesos va declarar sobre aquest tractat que era « la mateixa caixa d’eines » rebutjada pels electors francesos, només l’han « redecorat » va dir Giscard. Per adoptar aquest tractat, calia modificar la constitució francesa. Es això  que va organitzar el govern de Nicolas Sarkozy no pas amb un referèndum, però amb l’aprovació que va donar el parlament francès (diputats i senadors junts en un congrès a Versailles) en febrer de 2008.

L’exemple irlandès és encara mes caricaturesc perquè fou organitzat un referèndum de ratificació del tractat de Lisboa el 12 de juny de 2008. El no va guanyar amb un 53% dels vots. Com el poble irlandès havia votat malament, un nou referèndum fou organitzat en 2009 que va donar el bo resultat : el si va guanyar amb un 67% dels vots.

A Catalunya, a l’any 2015, el poble va votar per una majoritat de diputats que volia organitzar un referèndum d’autodeterminació.

Com el poble català havia votat malament  set anys després el irlandès, el Govern d’Espanya va dissoldre el Parlament utilitzant l’article 155 de la constitució i fer votar el poble una vegada més el 21 de desembre de 2017.

El problema és que els electors catalans van votar grairebé tan malament que  l’any 2015…així doncs el tractament va ser ineficaç. Quin serà el següent tractament correctiu l’any que ve ?

____________________

Sobre el dret de vot à l’estat espanyol es pot llegir : A l’estat espanyol, el vot és facultativament secret

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *